cultura

CARLITOS MIÑARRO

CANTAUTOR TARGARÍ I EXCANTANT DEL GRUP DE RUMBA NARAINA

“Tots els nens porten un rocker a dins ple d'energia”

‘Superbaby' és el títol del seu nou àlbum, que ha creat des de l'àmbit familiar perquè en pugui gaudir un públic amb criatures

La rumba és present al disc però el músic diu que se sent “post-«rumbero»”

“Jo ja sóc post-«rumbero»”.
“La veritat és que la rumba sempre hi és present, perquè tenim una relació d'amor-odi, però al disc només n'hi ha tres”, explica el targarí.

El cantautor targarí Carlitos Miñarro presenta nou disc en un terreny musical fins ara desconegut per ell, el dels infants. Superbaby és un treball familiar per a un públic familiar. Quedem amb ell al parc de Sant Eloi de Tàrrega i ens cita justament a la font de la guitarra. Després d'haver liderat la banda de rumba catalana Naraina i d'engegar un nou projecte en solitari, Miñarro es troba ara en aquest “parèntesi“ que combina amb altres propostes musicals.

Com sorgeix la idea de fer un disc per al públic familiar, ha estat premeditat?
No, en absolut. Són cançons que van aparèixer a casa. Havien de ser d'ús domèstic per a la meva família, però em vaig decidir a gravar-les en una maqueta. En un dinar amb un amic, en Tomás Arroyos, que és productor, em va comentar que li agradaria escoltar-les i les hi vaig enviar. Li van agradar i em va proposar de fer un disc. Les vam allargar i els vam donar forma de cançó. Les vam arranjar i les vam musicar afegint-hi instruments com ara bateria, baix i violins, i el resultat ha estat aquest.
Què hi trobaran, les famílies, en aquest disc?
Són cançons per compartir. Perquè pares, mares, fills, cosins, etc. puguin compartir-les i ballar-les a casa, al cotxe o a les festes.
De què parlen les lletres?
Hi ha de tot, com una versió popular del Tió en rumba que es fa aquí a Lleida o El noi de la mare. És curiós perquè, quan tens una criatura i es posa a plorar, el primer que et surt de dins és cantar-li una cançó popular que tu no sabies que tenies al subconscient. Altres són de creació pròpia, com Bon dia, que explica que cal saludar quan arribes a un lloc, o Les joguines, que tot cantant anima els nens i nenes a recollir-les. I després hi ha Superbaby, la més gamberreta, perquè crec que tots els nens porten un rocker a dins ple d'energia i el que es pretén amb aquesta cançó és que la canalla o els grans saltin, ballin, cridin i moguin el cap com un heavy metal i es desfoguin.
I pel que fa als estils, hi ha rumba?
Hi ha rumbes, però no gaires, jo ja sóc post-rumbero [riu]. La veritat és que la rumba sempre hi és present, perquè tenim una relació d'amor-odi, però al disc només n'hi ha tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.