L'esperit emergent de la plaça del poble

La plaça del poble és l'esce­nari més pro­per, l'audi­tori més democràtic, la sala d'espec­ta­cles a l'aire lliure amb més con­nexió amb el públic. Perquè la pro­xi­mi­tat con­ver­teix la plaça en un apa­ra­dor immi­llo­ra­ble, per als artis­tes però també com a pri­mera presa de con­tacte dels més petits amb la cul­tura. Els espec­ta­cles de car­rer tenen una tasca for­ma­tiva, que educa la mirada; són el pri­mer esglaó per a futurs con­su­mi­dors cul­tu­rals.

El fes­ti­val Emer­gent , que aquest cap de set­mana va tan­car la dot­zena edició, rei­vin­dica la cul­tura del poble i per al poble, de viure l'experiència cul­tu­ral, amb una tren­tena d'espec­ta­cles de música i arts escèniques, sense eti­que­tes i a preus popu­lars; l'entrada als menors de 12 anys és gra­tis. L' Emer­gent té molt pre­sent l'espe­rit de festa major, rei­vin­di­cant-ne les actu­a­ci­ons de qua­li­tat, i enguany ha por­tat la festa major iti­ne­rant dels pri­mers dies de juliol a Sarrià de Ter, Quart, Cervià de Ter, Vila­bla­reix, For­nells de la Selva i Madre­ma­nya.

Alguns dels caps de car­tell musi­cal –els noms reco­ne­guts actuen de reclam– han estat Joan Miquel Oli­ver, Cris Jua­nico, Xarim Aresté i Mazoni. El músic de la Bis­bal va ser un dels pro­ta­go­nis­tes de la cin­quena nit emer­gent, el diven­dres a la plaça de Cata­lu­nya de For­nells. Hi va estre­nar les cançons del nou disc, en anglès, 7 songs for an End­less night ; els nens i nenes, els més entu­si­as­tes de la plaça. Pen­sat per al públic fami­liar, la nit es va obrir amb el tea­tre de car­rer de la com­pa­nyia Campi qui Pugui i va con­ti­nuar amb l'exhi­bició de circ dels bel­gues 15fe­et6 ; humor, equi­li­bris i piru­e­tes amb l'església de Sant Cugat de fons. Els can­vis de ves­tu­a­ris de Los Galin­dos , amb els per­so­nat­ges d'Ursula i Dimi­tri, van sor­pren­dre per la seva faci­li­tat i rapi­desa; un espec­ta­cle amb tints de màgia, de truc ama­gat. Ja negra nit, amb el cam­pa­nar de l'església com a esce­nari, el focus il·lumi­nava les dan­sai­res aèries de la com­pa­nyia Estam­pa­des , que a ritme d'elec­troswing deam­bu­la­ven com agu­lles del rellotge. El fi de festa, i més major que mai, l'hi va posar el funky balla­ble de The Risas .