reminiscències
miquel de palol
Per què serveix l'estiu?
És el moment de jugar fort amb l'intel·lecte, res de literatura d'evasió: filosofia, assaig sense concessions, clàssics dels de debò, en el seu idioma original, encara millor
Per moltes coses i per res, respondrà el curiós lector a la pregunta del títol, pel que vulgui cadascú, i tret potser d'anar en samarreta pel carrer, i per d'altres activitats afins en relació amb la qüestió tèrmica, per res que no serveixin les altres tres estacions de l'any.
La pregunta es referia, ja que som en la secció del diari en què som, a com afecta els aspectes culturals l'oci de vacances. Entrant en matèria, si l'estiu és per relaxar-se, per oblidar temporalment les tensions de la feina i les obligacions diverses, això comporta que també s'aplica això en el terreny cultural. Si l'estiu és per fer activitats, posem per cas lectures, d'entreteniment, d'evasió, lleugeres, descontractadores, relaxants, tranquil·litzants (laxants, es podria arribar a dir, posats a fer).
Hi ha la possibilitat de l'opció contrària. Ja que no estem pendents de la feina ni de l'horari, ni tenim el cap ple d'obligacions, potser és el moment de jugar fort amb l'intel·lecte, tan pertinaçment estomacat per les sotragades de la vida quotidiana. Res de literatura d'evasió, res d'historietes lleugeres, de ciència-ficció o policíaques com a molt –gèneres d'altra banda on s'hi poden trobar peces, i se n'hi troben sovint, amb moltíssima substància–, sinó el contrari: filosofia, assaig sense concessions, textos experimentals, clàssics dels de debò, en el seu idioma original, encara millor. És el moment, ara que gaudim de prou desocupació –en tots els sentits del mot– de la ment per ficar-hi tot allò d'extraordinari que ens atabala, ens incomoda i ens cansa durant la resta de l'any, després d'una dura jornada laboral, i amb caps de setmana estressants i sobrecarregats, pobres de nosaltres.
M'assalta la temptació de recomanar alguns llibres, però amb l'espai d'article que em queda faria tan curt! El que recomana lectures es fa un autoretrat circumstancial tan revelador, o més, que si mostrés l'agenda o els correus electrònics i el whatsapp, i potser, atès que a més seria, com he dit, incomplet, no n'hi ha per tant. Diré alguns autors: Ramon Llull –i no perquè en sigui l'aniversari–, Giordano Bruno, Sade, Schopenhauer, Eduard von Hartmann, Nietzsche, Freud, Thomas Mann, Sloterdijk, Han Byung-Chul.
He estat massa radical? Sempre em resistiré a admetre que hi ha lectures no aptes per a tothom. És cert que un tractat, posem per cas, de física nuclear no és a l'abast del gruix de la població, però aquest no és es cas dels autors esmentats. Una objecció sí que se'm pot fer: que el relax i el cultiu de les severes disciplines de l'esperit no són incompatibles.