Un pergamí per la llibertat

El pergamí 436 és un valuós manuscrit datat el 1.485 que versa sobre uns fets tan excepcionals com importants per a la història de mitja comarca del Maresme. Per aquest motiu, els seus contemporanis van decidir donar-li un format extraordinari, gairebé dos metres de llarg. L'historiador i arxiver Alexis Serrano explica que el document s'ha conservat històricament a l'Arxiu Municipal de Mataró, i des de la seva creació, l'any 1996, és custodiat a l'Arxiu Comarcal. És la clau que va permetre que els habitants de la baronia del Maresme, que comprenia les poblacions actuals d'Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar s'alliberessin de la servitud feudal i esdevinguessin súbdits directes del rei. Però, sobretot, va permetre que als nuclis habitats entorn de les parròquies es creessin consells municipals o universitats, el que avui serien els ajuntaments, amb el títol de carrers de Barcelona amb els privilegis que aquest fet comportava.

Durant cinc segles, explica Serrano –que també dirigeix l'Arxiu Comarcal del Maresme–, el pergamí havia estat enrotllat i lligat amb una corda. “Pel seu format inusual i pel pas del temps era fàcil que a la llarga es fes malbé”, reconeix. El procés de recuperació va començar al març passat i ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mo les de Catalunya (Crbmc) de la Generalitat. Durant aquest temps s'ha netejat, s'ha estabilitzat i s'ha premsat amb la idea de deixar-lo totalment pla per, després, guardar-lo i conservar-lo en un contenidor fet a mida especial. Els estrips s'han consolidat per evitar que vagin a més i, fins i tot, se n'ha hagut de recosir alguna part amb el mateix fil antic. Tot i que el manuscrit, que aquests dies es pot veure exposat a Can Palauet de Mataró, té algunes llacunes que s'han anat desintegrant, Serrano assenyala que el text es pot reconstruir perquè n'hi ha una còpia en el llibre de privilegis. “Des d'un punt de vista formal, cal tenir present que no es tracta d'un sol document sinó que és un trasllat notarial i el refós de diferents actes jurídics que van portar la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià a l'emancipació respecte del senyoriu feudal de Pere Joan Ferrer”, destaca l'arxiver.

Per donar a conèixer aquest tresor s'ha creat una extensa i acurada pàgina web amb tot allò que envolta aquest pergamí, que inclou, entre altres aspectes, la seva digitalització i transcripció. “La intenció és evitar que es pugui manipular i només fer-ho en casos molt excepcionals”, hi afegeix Serrano, que confia que aquest espai pugui ser útil com a complement a les escoles però també als estudiosos i als historiadors. D'altra banda, la voluntat de l'Arxiu Comarcal del Maresme també és traslladar l'exposició, que fins al 22 de juliol és a Mataró, fins a la resta dels municipis que comprenia l'antiga baronia al llarg dels propers mesos. És una mostra itinerant que es complementarà amb tot un seguit d'activitats i conferències per explicar els detalls i el context històric d'aquest document, imprescindible per a la història local.