L'edat mitjana en present

Tommaso di Carpegna Falconieri és investigador i professor d'història medieval de la Universitat d'Urbino. Els seus principals treballs s'han centrat en la història de Roma, l'Església romana i la Itàlia central. En el seu darrer treball estudia l'edat mitjana, però des del punt de vista que se li ha donat en els darrers temps. Avui dia es presenta el model medieval com un punt d'inflexió d'on extreure models per entendre el món actual. I aquesta interpretació serveix per explicar contes de fades, per definir la nova croada entre l'islam i Occident i per explicar tota mena d'històries imaginàries de templers i cavallers justiciers. Contes barrejats amb el tradicionalisme catòlic i les festes medievals inventades o mercats turístics de molts pobles d'Occident.

El retorn a l'edat medieval s'utilitza sovint per explicar l'aparició dels nous bàrbars, el xoc de civilitzacions i el terror a la fi del món. Tot s'hi val per parlar de l'aspecte medieval en els nostres dies. Sovint es fa servir la idea medievalista sense coneixement de causa. Per a uns són els segles foscos, per a altres, els temps heroics dels cavallers amb finalitats justicieres.

Di Carpegna analitza nombrosos aspectes de la funció mítica que representa l'edat mitjana per a molts grups polítics. Aquesta actualització de l'edat mitjana, segons l'autor, és la majoria de vegades una “tradició inventada” que no respon a la realitat del que va ser realment aquella fascinant època de la humanitat. Fins i tot argumenta com molts pobles europeus durant el segle XIX van idear reconstruccions historicosocials de signe utòpic, en què es parla de l'existència de societats que vivien un protocomunisme, una veritable solidaritat de classe que no coneixia la propietat privada.

Per altra banda hi ha tota la faramalla de la fe que va reconstruir imaginàriament l'edat mitjana. En realitat “una part gens irrellevant del que considerem com a autènticament medieval és fruit del pensament restaurador catòlic i anglicà, neotomista, antiil·lustrat, antiprogressista i antimodernista dels segles XIX i XX; fou en el segle XIX quan es va començar a pensar en l'edat mitjana com en la gran època de la fe única, lliure encara de les lluites entre les diverses confessions. La idea d'una Europa unida en el cristianisme fou el somni d'Innocenci III, i sis-cents anys després fou el somni de Novalis. [...] Aquest projecte medieval i aquest lament romàntic és el que ha unit veritablement Europa a l'entorn del cristianisme”.

Tommaso di Carpegna cerca tots els paral·lelismes i converteix la seva anàlisi en una eina per observar d'una manera original la societat contemporània i els viaranys per tornar o convertir el nostre present al segle XXI en una nova edat mitjana.