Una casa, una ciutat

Els museus dedicats a escriptors –Michel de Montaigne, Victor Hugo, Charles Dickens, W. Shakespeare o J.W. Goethe, per citar-ne alguns– normalment es limiten a mostrar els espais on aquests van viure i alguna documentació complementària per tal de vestir-los. Això era fins ara el Museu Casa Verdaguer, situat en un mas de Vallvidrera que literalment queia a trossos. Després d'una llarga i costosa remodelació (4 anys, amb cost del voltant de 5 milions d'euros), Vil·la Joana apareix amb una cara nova, tant per fora com per dins, i els espais dedicats a l'escriptor s'han multiplicat per dos.

I no només això, sinó que s'ha convertit en la Casa Verdaguer de la Literatura, un equipament amb una museografia innovadora que, més enllà de Verdaguer, o amb Verdaguer com a eix vertebrador, analitza també la història de la literatura i la de Barcelona en relació amb la creació literària, sense oblidar la història de la casa mateixa. Així, es relliguen diferents àmbits historiogràfics que habitualment es plantegen per separat. L'equip responsable de la museografia ha estat integrat per Josep M. Domingo, Roman Piñol i Oriol Izquierdo.

La planta baixa està consagrada a la història d'aquest mas del segle XVIII, on es conreava antigament la vinya i es produïa vi, fins que esdevé una vil·la d'estiueig a mitjan segle XIX, quan el compra la família Miralles.

Va ser aquest polític lletraferit, alcalde de Sarrià, que va acollir Jacint Verdaguer la primavera del 1902 i li va oferir aquest indret airejat però al'hora no gaire lluny de Barcelona perquè es refés. Però la mort el va enxampar de sorpresa el mateix any, convertint aquest lloc en un centre de pelegrinatge dels verdaguerians.

A la part superior de la casa, a la segona planta, es conserva l'habitació senyorial i el llit on va morir l'anomenat poeta del poble, com també el seu despatx i alguns objectes.

Posteriorment, el 1920, l'Ajuntament va comprar la vil·la i la va convertir en una escola pionera per a l'època d'educació especial, una etapa que també queda retratada en el relat museogràfic i, per exemple, s'exposen els informes mèdics, així com els jocs Montesori que utilitzaven els mestres, i diverses imatges i testimonis de persones que hi van passar. No va ser fins al 1963 que es va recuperar la casa on va morir Verdaguer, i es va convertir en un museu. “El 2007 ens vam plantejar si tenia sentit mantenir el museu, ja que la casa estava molt malalta, i vam veure que sí, però que calia una revolució en la manera d'enfocar el centre, situar la literatura dins la història”, apunta Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), del qual depèn Vil·la Joana.

La segona línia museogràfica gira al voltant de la paraula i les escriptures, i sobre com la literatura construeix el món des dels relats mítics. “La paraula també és la que construeix la metròpoli moderna, i la literatura crea una imatge de la ciutat, Barcelona, que fas teva a través de la lectura”.

Llibres per tot arreu

Instal·lacions, llibres que es poden agafar i consultar, i fins a una curiosa ruleta serveixen per reflexionar sobre el fet literari, ja sigui aturant-se sobre el concepte de clàssic, sobre la traducció o sobre les literatures grans i petites.

Un dels plats forts de recorregut és un literarium: “Com el planetarium, ofereix una constel·lació de referències com una gran biblioteca borgiana i les cites es combinen de manera aleatòria”. A banda, també es dediquen apartats a la creació editorial o bé als suports de lectura i la seva evolució.

La segona planta està dedicada, en la seva majoria, a la figura de Jacint Verdaguer, amb una sèrie de panells explicatius que repassen el seu recorregut vital i literari. Una curiositat és que en una de les parets es poden llegir les paraules que més apareixen en la seva obra, que són amor o sant.

El retrat del personatge controvertit no obvia la polèmica que va enfrontar Verdaguer amb les altes esferes eclesiàstiques. “El seu enfrontament amb el poder va acabar sent un problema d'ordre públic”, recorda Roca. La mostra reivindica el paper d'intel·lectual europeu de Verdaguer, que vas ser traduït a diverses llengües; “no hem d'oblidar que un any abans del famós J'accuse de Zola, ell va recórrer a la premsa per defensar-se i va escriure En defensa pròpia”.

Altres canvis respecte a l'anterior presentació museogràfica tenen a veure amb el fet que es presenta la vida del novel·lista i poeta en el seu context històric: “Abans les habitacions feien un tuf funerari, i ara queda molt ben situada la seva vida i amb molt de respecte,i s'ofereix una visió de conjunt.”

Entre les rareses que es poden contemplar hi ha les primeres edicions de la seva obra, una obra que s'autopublicava perquè aleshores cap editor apostava per publicar en català. Per acabar aquest recorregut, l'exposició fa esment a “l'apropiació de Verdaguer”, amb la construcció de l'estàtua al passeig de Sant Joan, en una operació de monumentalització d'un escriptor que ha esdevingut un símbol, i altres homenatges curiosos d'iniciativa ciutadana.

Finalment, el pis superior està reservat a celebrar cursos de màster i altres esdeveniments, com ara el màster sobre Weltliteratur i literatura comparada de la Universitat de Barcelona, que va tenir lloc el juny passat.

En centre s'inaugurarà oficialment la tardor, tot i que no hi ha data. De moment, aquest estiu les visites són lliures. Vil·la Joana, que està vinculada al Museu d'Història de la Ciutat, funciona també amb tàndem amb la Casa Verdaguer de Folgueroles, on va néixer el poeta. D'altra banda, integra una xarxa extensa de cases d'escriptors, entre les quals de Miquel Martí i Pol, Josep Pla o Mercè Rodoreda.

Cal comptar ben bé dues horetes de visita, per uns espais que, si bé poden semblar un poti-poti d'elements dispersos, conflueixen en un discurs ben estructurat i que es retroalimenta. Més enllà de Verdaguer, el recorregut proposa una reflexió sobre la paraula i la literatura i mostra Barcelona, ara Ciutat de la Literatura dins la Xarxa de ciutats creatives de la UNESCO, des de la perspectiva que l'ancora fortament en una tradició literària, tant de creació com des de la indústria editorial.

Malgrat la transformació i diversificació de la manera com s'ha creat l'imaginari urbà amb els anys, la literatura s'ha mantingut com un dels puntals clau. “La Casa Verdaguer de la Literatura és una metàfora de Barcelona”, conclou Roca.