Paradoxa educativa

De la mateixa manera que hi ha persones que, sense tenir problemes psicològics i tenint tot el que cal per ser feliç –aquesta afirmació donaria per a hores i hores de debat encès–, se senten deprimides, desgraciades, incompletes, etcètera, n'hi ha que amb una vida amb evidents mancances –segons el punt de vista de l'estat del benestar que condiciona la nostra societat– entomen cada dia amb una il·lusió natural i espontània. Parlem d'adults, perquè els nens solen tenir unes defenses més resistents contra la desesperança poc fonamentada.

Sent demagògic, si els nostres fills no tenen malalties per a les quals hi ha vacunes, ni passen gana, ni han de treballar en règim d'esclavatge, ni han de complaure sexualment ningú... tenen prou arguments per ser feliços. Com que som en una societat exigent amb les quotes de satisfacció, potser us pot ajudar llegir Contes per educar infants feliços, un llibre de consells, ben editat per Cruïlla, escrit per la psicòloga bilbaïna i autora de relats educatius Begoña Ibarrola i elegantment il·lustrat pel madrileny Jesús Gabán.

Ibarrola planteja un decàleg inicial que desenvolupa amb dos contes protagonitzats per animals (óssos, àligues, guineus, esquirols, granotes, papallones, òlibes...) i ho remata amb un llistat d'una dotzena de consells pràctics, específics, com els contes, per a cadascuna de les deu lliçons.

No per obvi, el decàleg està mancat de raó: 1-Amor incondicional, 2-Fes que desenvolupin l'autoestima, 3-Potencia la seva autonomia, 4-Fes que guanyin confiança en ells mateixos, 5-Valora l'esforç i la constància, 6- Educa'ls amb honestedat i sinceritat, 7-Respecta la individualitat, 8-Posa límits i normes, 9-Aporta seguretat, 10-Educa'ls en pau i tranquil·litat.

I la paradoxa: a qui valora aquests conceptes, és possible que no li calguin perquè ja els coneix. A qui no, no llegirà el llibre. Però segur que hi ha lectors que necessiten pautes bàsiques benintencionades.