Sensacional ‘travelling‘ de la memòria

Una forma teatral de continu travelling. Un conte íntim amb punts de surrealisme que coincideixen, de manera increïble amb capítols del passat de tot espectador. Mariano Pensotti construeix una peça amb, aparentment, un espai buit, però en continu moviment. Dues cintes transportadores permeten desplaçar elements escenogràfics de banda a banda de l'escenari i també als mateixos actors. Aquests, més que construir una psicologia complexa amb una interpretació que supura veritat per tots els porus, són un complement més del quadre, del joc. Però tot i el plantejament pop, atractiu i lúdic, es mou pels meandres de la memòria. I per aquella capacitat humana de transformar-los, confondre'ls o esborrar-los sense ser-ne del tot conscients. Així, les històries es responen les unes a les altres. Com si una historieta de Mortadel·lo tingués continuació en la contraportada de la Rue del Percebe 13.

La música és un dels elements que permet més viatjar a les habitacions errònies de la memòria. La que proposa dreceres per accedir a records però que sovint deixa penjat l'individu. El divertit despropòsit arriba en forma de perruques i transvestits acollidores i generoses que imiten els Beatles. Diverteix i apunta relacions en desequilibri, amb parelles desfent-se, amb amants que no han perdut, encara, la paciència d'escoltar. De fills que s'obsessionen amb els capítols de vida dels pares. De reality shows que són capaços d'enfonsar en el ridícul una aspirant a cantant famosa per, al cap de poques setmanes, acollir-la com l'estrella que no van saber valorar. Forever love? Una contradicció que es respira en aquest còmic escenificat.