Contradictoris records de família

Claudia era, en la infància, Mercedes. Era una noia que sempre qüestionava la política de denúncia dels antics militars. Perquè al seu passadís hi havia un sabre de tinent coronel, del seu pare. Carles F. Giua i Eugenio Szwarcer signen una segona obra de teatre document en què una dona explica el seu testimoni. D'un ahir recent i un enllà proper, tant que hi ha prou coincidències amb l'avui i l'aquí més immediat.

La Conquesta del Pol Sud és una companyia que va néixer amb la idea de fer un teatre social de denúncia. Van reblar el clau amb Nadia (Grec, 2014). Ells, com en l'anterior peça, comparteixen escena i revelen que no interpreten res: que només exposen els seus dubtes i les seves certeses, tot definint la seva identitat. És un gest que ajuda a generar un clima de confiança i, alhora, a apropar el cas dels nens apropiats durant la dictadura de Videla (famílies de militars els acollien i feien desaparèixer els pares reals en centres de detenció, repressió i extermini). La pega és que la intervenció dels dos companys de viatge és menor aquesta vegada després de la introducció: es mouen com assistents de sala. La imatge documental acompanya més que els dos impulsors d'aquesta trilogia sobre la història i la identitat. L'encert de Claudia és que no furga en el dolor, no busca el melodrama, sinó que permet que Claudia Victoria Poblete s'interrogui obertament sobre les seves contradiccions. Avui Claudia sap que es projecta en Guada (la seva filla gran), que li diu de manera simple i contundent les grans veritats. Que els seus pares a qui encara visita són remalos. Ella va trigar molts anys a entendre que l'indígena del quadre que l'espantava del living, amb una mirada violenta, són germans en el dolor.