La Girona oberta

Preocupa observar que per a alguns el fenomen de l'estètica és l'única qüestió que justifica el seu món, la seva existència i el seu fonament del rebuig i la crítica. És evident que en l'àmbit de la cultura, l'esperit lliure, que no l'estètic, defineix determinats moviments, expressions creatives i posicions intel·lectuals. Justament aquesta singularitat envers la massa és la que enriqueix culturalment una societat, i a voltes és la que l'ha feta evolucionar.

Rebutjar els altres per raó d'una estètica, voler fer callar expressions culturals per qüestió de gust propi i, finalment, posar entre cometes a mode de ridiculització la paraula artista per criticar-los, denota una rigidesa impositiva intel·lectual altament preocupant. El concepte de “tu sí”, “tu no”, segons el gust i l'estètica que un accepta per raó d'un encotillament injustificat, sincerament preocupa. Girona és una ciutat cada cop més oberta i receptiva a les diferències conceptuals i culturals. És per això que Girona és viva. Aquest caràcter és el que ha permès que una escola com EUMES hagi passat a ser un referent més enllà de la nostra ciutat. El festival Escape in de Park no és res més que el resultat del diàleg que ha mantingut la ciutat durant els darrers anys amb la música electrònica i les arts audiovisuals. No estem davant d'un festival sorgit del no-res, sinó que és la conseqüència d'un far invisible per a uns, evident per a uns altres, que obre la ciutat a un altre gènere de cultura musical. La llibertat que s'ha de donar a la seva expressió ha de permetre, alhora, generar el sentit crític envers aquesta cultura musical. Sentit crític que ha de defugir en la seva valoració l'estigmatització frívola i pròpia d'una visió ancorada al passat. Podem debatre –i cal fer-ho– sobre el lloc. Podem debatre –i cal fer-ho– si la Devesa és o no el millor espai per a la seva expressió i exhibició. Però en aquest debat cal defugir el rebuig injustificat. No estem parlant d'un moviment residual. Parlem d'una forma d'expressió musical que suma molts elements artístics i que té un públic cada cop més nombrós. Sí, és cert, podríem restar indiferents a aquesta realitat, mirar cap un altre costat; però això ens faria ser hipòcrites envers la realitat i ens faria buidar de contingut escoles musicals... I, finalment, ens faria desconnectar d'un sector de la societat.