patrimoni
L'asil dels pobres
l'edifici
L'indià arenyenc Antoni Torrent va fer construir la residència per als ancians i va crear el patronat de socors a malalts i famílies pobres
L'immoble manté les funcions d'atenció a la gent gran i també acull els menjadors socials i un parc públic que es va obrir l'any 2003 a partir de la cessió dels antics horts de la finca al municipi
En un lloc privilegiat, al marge de la riera va ser on l'indià arenyenc Antoni Torrent va encarregar la construcció d'un edifici destinat a la beneficència i a l'atenció dels ancians desemparats. L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Antoni i Rovira Rabassa, va ser aixecat a l'última dècada del segle XIX, dins el corrent de l'eclecticisme. El recinte es va inaugurar el 7 de juliol de 1897, com ho recorda una de les inscripcions del monument amb l'escultura del seu mecenes, que presideix el pati central del recinte. Enriquit pels negocis d'ultramar, Antoni Torrent va fer l'important obra social i va crear un patronat de socors a malalts i a famílies pobres pel qual se li va concedir el diploma d'honor de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Uns anys abans l'indià Josep Xifré i Casas, també havia fet construir, uns metres més avall a la mateixa riera, l'hospital per atendre els malalts més necessitats.
L'asil Torrent, dissenyat en un conjunt aïllat en forma de U, es va construir rodejat per un gran jardí i envoltat d'horts. El cos allargat té tres plantes i els braços, dues, en forma de creu. A la part central del conjunt s'alça la capella, amb campanar d'espadanya, amb un cos de façana un mica més avançat. Hi ha un porxo a la part central de la planta baixa i galeries amb vidrieres als laterals i al primer pis. L'ornamentació és eclèctica, amb alguns elements d'inspiració medieval. Hi ha cornises per sota el coronament, de barana d'obra i calats. Les baranes de les galeries tenen elements de ferro colat. Tot el conjunt està protegit catalogat com a bé cultural d'interès local.
Les funcions assistencials a la gent gran s'han mantingut al llarg dels anys fins a avui. Les religioses de la congregació Germanetes dels Ancians Desemparats van ser durant prop de 90 anys les qui es van fer càrrec dels residents. A final del 2010, però, les poques monges que quedaven al centre i la manca de vocacions van posar punt i final a la seva gestió al capdavant de l'asil. El patronat i l'Ajuntament van confiar en l'empresa Siresa, que porta altres residències d'avis al municipi, per ocupar el seu lloc.
Les instal·lacions de l'antic edifici s'han posat al dia per millorar les atencions i els serveis als residents. Les gestions entre l'Ajuntament, el patronat i l'empresa han permès, des del 2012, compartir l'espai del menjador i acollir gent gran del poble, que només s'hi desplaça per dinar-hi. Aquest servei social permet millorar l'atenció i l'alimentació de les persones grans que viuen soles, unes 300 al municipi, que surten de casa per relacionar-se i trobar-se per dinar. Facilitar el transport adaptat per als qui tenen més problemes de mobilitat és un dels reptes amb què es continua treballant.
Un parc públic
Els residents de l'asil tenen a l'entorn els jardins arbrats al costat de les vidrieres. Tot i així, al seu davant hi ha un gran jardí públic que eren els antics horts de l'asil. L'any 2001 el patronat dels Socors, que és el propietari de la finca, va cedir-ne l'ús al poble per vint-i-cinc anys a canvi que l'Ajuntament transformés els terrenys en un parc públic.
L'actuació que es va portar a terme a la finca que ocupa una extensió de 2733 metres quadrats ha convertit l'espai en una zona de passeig i de lleure, on hi ha reservada una zona de jocs infantils. Les pèrgoles que hi ha al recorregut organitzen l'espai en diferents parcel·les més o menys rectangulars a la manera de les antigues feixes de l'horta. El nou parc obert al públic ha permès ampliar la zona de passeig i millorar la connexió entre la riera i el carrer de Santa Clara des, des d'on s'accedeix a la zona del parc de Lourdes.