L’individu i la societat

Jack London va pouar de la pròpia vida per, transfigurant-la en una ficció novel·lesca, escriure Martin Eden, obra publicada l’any 1909 que narra la història d’un “mariner proletari” que, en conèixer una família burgesa d’Oakland, descobreix una cultura i un món dels quals vol formar part. Enamorat de la filla d’aquesta família que l’acull, llegeix compulsivament amb el desig de convertir-se en escriptor. Volent fer-se a si mateix, renunciant a les feines burgeses que li vol procurar la família adoptiva, viu precàriament mentre escriu sense defallir sobre la crua realitat social que coneix. Els seus manuscrits són rebutjats, mentre la seva estimada burgesa no veu clar l’avenir de la relació, fins que són acceptats i obté un reconeixement. Tanmateix, lluny de la felicitat, cau en una desesperació nihilista. Li pesa la rancúnia davant del menyspreu burgès i l’abandó de la dona que estimava amb més il·lusió romàntica que arribisme social. London, amb esperit socialista, considerava que el seu personatge sobretot es perd pel seu “individualisme”: les seves ambicions com a escriptor el desvinculen de les lluites de la seva classe.

En afinitat amb el punt de vista de Jack London sobre les conseqüències de l’individualisme de Martin Eden , el cineasta Pietro Marcello trasllada la novel·la a la seva Nàpols, però en una temporalitat indefinida que travessa tot el segle XX. Amb la potència de l’actor Luca Marinelli, construeix una pel·lícula fulgurant en què, trencant la narrativa convencional, les imatges creades per relatar les peripècies de l’individualista Martin Eden dialoguen amb l’arxiu cinematogràfic (que donen compte d’altres vides, d’altres rostres, i d’unes lluites col·lectives) i algunes relatives als documentals del mateix Marcello. El resultat és una pel·lícula apassionant, estimulant i desconcertant, que presenta una sèrie de dialèctiques (la relació entre individu i societat, la funció de l’artista) i de debats que travessen la modernitat fins a ressonar en el present.