Deep Purple a l’estany

Era 28 de desembre i n’hi havia per sospitar que fos una innocentada, però reconec que hi vaig caure de quatre grapes: l’amic Eloi Camps, brillant historiador de la cultura popular –i això inclou la música banyolina o les ràdios lliures–, em va enviar per WhatsApp la que semblava que era la seva última descoberta arxivística. Era una portada de Los Sitios (Diario del Movimiento en Gerona), del dijous 27 de novembre del 1973, en què sota la foto del “Funeral por José Antonio y los Caídos en el Valle”, apareixia una petita i sorprenent notícia del 22 de novembre: “Actuó ‘Deep Purple’ en Bañolas.” A més, Camps també em va enviar l’article interior al qual feia referència la portada. Una joia: “La tradicionalmente apacible velada de Santa Cecilia, santa patrona de la música, en Bañolas se vio trastornada por la irrupción de un conjunto extranjero de ‘rock’ que alteró sobremanera su celebración. El susodicho grupo responde al nombre de ‘Deep Purple’ (algo así como “morado profundo” en español) y su participación en el evento se produjo de manera totalmente fortuita. El grupo, proveniente de su Inglaterra natal, se halla este otoño realizando una gira por Europa. Concretamente durante el mes de noviembre está recorriendo el Levante español con actuaciones en Barcelona (el pasado día 23), Tarragona (día 25) y Valencia (hoy día 27). En su trayecto desde Perpiñán hacia Barcelona, la madrugada del día 21 el camión en que viajaba el grupo sufrió una avería en la autopista, cerca de Mediñán.” Tot fals (o fake), però tan ben presentat i narrat, segons l’estil periodístic de l’època, que resultava, com a mínim, versemblant. La notícia continua explicant que els músics es van allotjar a l’Hotel Flora de la plaça dels Turers i que, animats per uns joves banyolins, van decidir oferir una petita actuació a la festa de Santa Cecília, en un escenari a la plaça d’Espanya on havien de tocar el Padre Mariver i els conjunts Joventut 70, Cranc Ermità i Loud Crash. Deep Purple hi va interpretar Highway Star i Smoke on the water, dos dels èxits de Machine head, el disc que el grup va publicar el 1972. Però el volum era tan ensordidor que hi va haver d’intervenir la Guàrdia Civil, alertada pels veïns. Una gran història, que ha desconcertat més d’un a les xarxes, on Camps ja ha aclarit que tot era una conya. En canvi, tot el que va escriure en el molt recomanable Mig segle de fressa. El rock i el folk a Banyoles i al Pla de l’Estany va passar i està molt ben documentat i contrastat.