Debutants premiats
Pepa Aguar guanya amb ‘El que em queda de tu’ el 42è premi Joanot Martorell i Josep-Anton Fernàndez, el 58è Ausiàs March de poesia amb ‘L’animal que parla’
Els premis Ciutat de Gandia, que convoca i gestiona l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques de l’Ajuntament de Gandia, ja es van fer públics i es van lliurar, amb assistència reduïda, el 20 de novembre passat. Ara toca el torn de donar a conèixer les dues obres guanyadores, ja publicades per Edicions 62.
Es dona la circumstància que tots dos premiats debuten en la disciplina literària corresponent, novel·la i poesia, tot i no ser autors joves, cosa que fa pressuposar una maduresa a tot nivell, com remarquen els editors Pilar Beltran i Jordi Cornudella.
Pepa Aguar va guanyar el 42è premi Joanot Martorell –dotat de 20.000 euros i al qual es van presentar 21 originals–, amb la novel·la El que em queda de tu. És una obra biogràfica, més aviat breu, en què l’autora narra la decadència mental de la seva mare. “És la història d’una pèrdua, quan ta mare no ha mort, però ja no hi és”, explica Aguar, per a qui la seva mare i la seva àvia, que també apareix en el text, eren referents vitals. “És un text que surt de les tripes, amb volada lírica, sensorial i delicada”, afirma Beltran.
L’obra té dos fils narratius: un en el present, en què es mostra la malaltia de la mare des del punt de vista de la filla, i l’altre en el passat, en què Aguar narra la història de la seva mare, des del 1920. “Jo no volia que ma mare fes pena, la volia il·luminar, mostrar els moments radiants que em va deixar; la novel·la és un cant a la vida i a l’esperança”, explica Pepa Aguar, nascuda a València el 1964, professora d’habilitats comunicatives i coordinadora d’un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 58è premi Ausiàs March de poesia –dotat de 8.000 euros i al qual es van presentar 38 originals–, el va guanyar Josep-Anton Fernàndez amb el llibre L’animal que parla.
Josep-Anton Fernàndez (Barcelona, 1963) és escriptor, crític i professor agregat de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya. El 2008 va publicar a Empúries l’assaig El malestar en la cultura catalana.
“L’animal que parla és un llibre que gira al voltant de l’enigma de l’existència, que és el que ens sosté”, afirma l’autor d’un llibre de 110 pàgines dividit en sis seccions i amb 45 poemes, després d’eliminar-ne cinc del recull original. “És una obra sobre el parlar i sobre el dir, sobre els afectes i efectes de la paraula, quan, com animals que som, la carn es fa paraula”, explica Fernàndez.
“Més que tenir una llengua, és millor que la llengua et tingui a tu, que et posseeixi”, afirma el poeta. Cornudella, en aquest sentit, comenta que Fernàndez “domina l’ofici sense fer ostentació de virtuosisme”.
Als poemes de l’obra “hi ha la presència constant de l’altre, establint un diàleg, també amb la tradició de Riba, Vinyoli, Clapés i Maria Mercè Marçal, i amb la imatge d’arbres ferits”, explica el poeta. “La forma i sobretot la mètrica són molt importants, per a mi. Tots els poemes són decasíl·labs, menys l’última secció, en què és vers lliure, el que em provoca més angoixa”, detalla Josep-Anton Fernàndez.