Emergència audiovisual
Un decàleg per salvar el català obté un ampli consens: Plataforma per la Llengua, Acadèmia del Cinema, Clúster Audiovisual de Catalunya, Proa, PAC, Aadpc...
“Davant la deixadesa col·lectiva, hem de reaccionar”, va dir ahir el comunicòleg i exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras en la presentació del Decàleg de mesures per l’audiovisual a Catalunya. L’acte es va celebrar a la Filmoteca amb l’assistència de Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua (l’impulsora del projecte), i els presidents de l’Acadèmia del Cinema Català (Isona Passola) i el Clúster Audiovisual de Catalunya (Miquel Rutllant). “No fa gaires anys el català a internet estava més aviat sobrerepresentat, però la radicalització de la revolució digital ho ha canviat tot –hi va afegir Tresserras–. És evident que ens hem despistat i que cal reprendre el control de la situació i fer polítiques en positiu.”
La Plataforma per la Llengua considera que l’audiovisual en català ha estat molt desatès durant l’última dècada, amb un finançament públic molt inferior a la mitjana europea i sense una política ferma d’impuls i d’adaptació a la nova era digital. Per aquest motiu, en col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, han elaborat aquest decàleg, que anirà acompanyat d’una campanya de comunicació i sensibilització, exposa les deu mesures urgents i de consens que es demana que els partits que guanyin les pròximes eleccions catalanes assumeixin i executin.
El decàleg té l’adhesió d’algunes de les principals associacions professionals del sector: les associacions de productors Proa i PAC, Catalunya Film Festivals, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc), Guionistes Associats de Catalunya, Parallel 40, Ficcat...
Mesures immediates
Entre les mesures que proposa el decàleg hi ha la d’augmentar de manera immediata el finançament públic del sector audiovisual a 60 euros per ciutadà a l’any, atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli amb platós i parc tecnològic, garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes... Isona Passola, en representació de l’Acadèmia del Cinema Català, va resumir el decàleg en dos punts clau: “És l’hora que la Generalitat resolgui el problema de TV3. S’ha treballat amb una desgana tremenda perquè l’instrument de normalització que havia de ser tiri endavant.” L’altre punt clau, al seu entendre, és “la inversió de diners públics”. “A França i als països nòrdics, si rodes en la llengua doblen els ajuts. Aquí, en deu anys s’ha fet un retrocés vergonyant.”
Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, va dir que s’hi han adherit perquè “és un manifest absolutament constructiu”. La seva entitat treballa “per construir una indústria estratègica, i, si hi ha indústria, hi haurà continguts en català”.
Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, va justificar el decàleg amb xifres alarmants com que, en l’última dècada, la inversió de la Generalitat en TV3 per habitant i any ha baixat de 50 a 32 euros, i la presència del català als cinemes va ser del 2,1% el 2018, quan la llei del cinema, fins i tot rebaixada pels tribunals estableix que es pugui arribar al 25%.Clàudia Rius, periodista de Núvol i una de les impulsores del canal Malaia i del podcast Gent de merda, va assistir a l’acte d’ahir a la Filmoteca i va afegir a tot el que es va dir un crit d’alarma centrat en la gent jove i la revolució digital: “Les llengües que no s’adapten a Internet moren. Tot passa per les tecnologies digitals, i el que no s’hi adapti, morirà. Tots els joves sabem que al nostre entorn no hi ha gaire presència del català. A Instagram, Twitter, Youtube... la majoria de joves opta pel castellà o l’anglès. Estem en una cruïlla crucial en què s’ha d’abordar això. Sense joves i internet, no hi ha futur per a la llengua.”Reconeguts professionals del cinema, la televisió i altres àmbits com Neus Ballús, Ventura Pons, Isona Passola, Sergi Belbel, el productor Xavier Atance i el director editorial de Filmin Jaume Ripoll participen en una campanya publicitària per donar suport al decàleg.
