Teresa Juvé dona lliçons de vida en el seu centenari

L’acte que assenyalava l’obertura de l’Any Teresa Juvé, en el centenari de l’escriptora i pedagoga establerta a Esclanyà, va servir d’homenatge, el mateix dia del seu aniversari, a una dona que ha viscut moltes vides en una de sola, moltes de les quals compartides amb qui va ser el seu marit, el polític i pedagog Josep Pallach: a l’exili, a la resistència francesa, en la lluita antifranquista, en la defensa de la dignitat, la justícia social i la democràcia. Mentre els representants institucionals anaven prenent la paraula a l’auditori del Museu del Suro de Palafrugell, on va tenir lloc l’acte, Teresa Juvé se’ls escoltava una mica arronsada en una cadira al racó de l’escenari. Fins que no li van cedir el micròfon, qualsevol hauria pogut pensar que havia estat absent, però amb veu alta i clara va declarar-se “emocionada i commoguda” per unes atencions que no estava segura de merèixer: “Trobo que és massa, de debò; tot el que he fet ha estat perquè la vida m’ho demanava, no perquè jo tingui res d’extraordinari.” Amb la mateixa senzillesa, va permetre’s matisar que, si bé va néixer fa cent anys, en fa menys que viu, perquè “la vida només comença quan t’adones que formes part d’alguna cosa”.

Va ser una més de les lliçons de vida que tots els ponents havien anat destacant en les seves intervencions, des del president de la Fundació Pallach, Josep M. Soler, fins al secretari general de Cultura, Lluís Baulenas; l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer; l’editor de Meteora, Jordi Fernando, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, que va definir Juvé com “la nostra Marguerite Yourcenar i la nostra Agatha Christie”, per la peculiar fusió de documentació històrica i trama detectivesca (sense parangó en la literatura catalana contemporània, va dir) que ha desenvolupat en la seva saga de novel·les sobre Jaume Plagumà, el Portantveus del Rei, ambientades a la Catalunya del segle XVI. Precisament el 9 de març presentarà a Begur la vuitena entrega de la sèrie, El degollador de Vallvidrera, mentre les institucions es conjuren per anar buidant, aprofitant el centenari, el calaix on l’escriptora guarda una desena d’inèdits més.