La passió pels llibres

És possible que hagin contribuït a la imatge fascinant de tal ciutat, però què seria de cineastes com Woody Allen i Martin Scorsese sense Nova York? Aquest últim ha fet que una escriptora enginyosa i divertida, Fran Lebowitz, s’hagi popularitzat a través de la sèrie Supongamos que Nueva York es una ciudad. Lebowitz apareix a The booksellers, que, en la seva distribució primer en plataformes i ara en sales a l’Estat espanyol, du per títol Libreros de Nueva York. Afegir-hi el nom d’aquesta ciutat, tan vital, fa més atractiu aquest documental, encara que es concentri en interiors amb l’omnipresència de llibres, majorment singulars perquè els llibreters protagonistes no semblen dedicats a les novetats editorials, sinó a cercar exemplars en certa manera únics. D’aquí, són exploradors, historiadors i, segons diu un d’ells, filòsofs dels llibres com a objecte sense que, encara que hi comerciïn, redueixin el seu valor al de la compravenda: hi ha un amor pels llibres i la cultura que transmeten, a banda que pràcticament no es parli del seu contingut. D’aquí, també hi apareixen col·leccionistes amb les seves passions.

El documental té alguna cosa d’entranyable, sobretot per aquells que estimem cadascun dels nostres llibres (encara que no siguin exemplars únics) i que, com diu Fran Lebowitz, ni som capaços de llençar-ne un de dolent. Contribueix a l’encant el supòsit que la seva tasca, com la dels llibres impresos, és en procés de desaparèixer. O potser no en la mesura que, amb la implantació d’allò digital, els objectes adquireixen un valor i una significació renovats. Tanmateix, al film dirigit per D.W Young li manca ritme, cosa que no té a veure amb la música de jazz, de la qual s’abusa, estructura i discurs, en contrast amb un altre documental recent sobre Nova York i els llibres: el magnífic Ex-libris, de Frederick Wiseman, a propòsit de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat com a un dels reductes de la democràcia als EUA.