Després d’un any perduts a la deriva en alta mar, en què s’han hagut de tancar les portes i buidar d’activitats les nostres entitats, arriba un bon moment per reflexionar sobre quines accions volem emprendre i com les hem d’estructurar a partir d’ara. Com a societat hem rebut un cop fort, hem assumit que socialitzar perjudicava la nostra salut i feia estendre la pandèmia. Amb resignació, ho hem encaixat, i alhora ens hem vist abocats a explorar altres vies per fer-ho. Amb l’avenç imminent de població vacunada arribarà el reinici de les activitats i hem d’estar preparats, no només amb el gel hidroalcohòlic a punt i les finestres ben obertes per ventilar, sinó tenint totes les estructures ben fonamentades per poder començar la represa amb força, amb projectes i sobretot amb il·lusions. Per això cal ser proactius, pensar, proposar nous patrons i mètodes, lluny d’inèrcies oxidades esperant que algú ens ho doni tot fet. El moviment associatiu sempre ha estat fort, creatiu i audaç, i de la societat catalana és ben sabut que quan es troben tres persones amb interessos comuns formen una entitat. Segurament aquest paràmetre ha flaquejat els darrers anys davant l’omnipresent i poderós imperi de l’individualisme. Cal treballar en equip i aprofitar recursos humans i econòmics, més que mai, encara que això ens obligui a compartir protagonisme. Al cap i a la fi, per què ens associem? Per egos personals o per aconseguir una societat més justa? Amb ganes, paciència, generositat i coratge, podem recuperar i enfortir la cultura de base, la cultura de proximitat, la cultura de barri. Fem-ho aportant el nostre granet de sorra, per fer una societat millor, amb una bona xarxa d’entitats forta i consolidada que preservi la seva història, la seva tradició, però amb una clara mirada de futur. Perquè, encara que costi de veure, hi ha terra a la vista i un nou futur per descobrir.