Irene Solà: “M’agrada que m’expliquin relats”

Irene Solà (Malla, 1990) va inau­gu­rar ahir amb la seva par­ti­ci­pació la setena edició del MOT , dedi­cada als pro­ces­sos cre­a­tius de les dife­rents dis­ci­pli­nes artísti­ques, expli­cats des de la lite­ra­tura. Una con­versa, conduïda per la peri­o­dista cul­tu­ral Eva Vàzquez i seguida tant pre­sen­ci­al­ment com telemàtica­ment a través de stre­a­ming, en què la poeta i escrip­tora oso­nenca, des de la distància –la petita loca­li­tat de Malla on viu apro­fi­tant la pausa viat­gera obli­gada per la pandèmia–, va par­lar abas­ta­ment de com s’ho ha fet per donar veus insòlites a través de les seves novel·les Els dics i Canto jo i la mun­ta­nya balla. D’aquesta última novel·la feno­men va dir que la distància, el fet d’estar lluny de casa –ales­ho­res tre­ba­llant a Lon­dres–, li va ser­vir per “des­em­pa­lle­gar-se de pre­con­cep­ci­ons” i posar-se a escriure –men­tre anava amunt i avall amb l’autobús– històries tan pròpies del lloc on havia cres­cut que podrien ser tan uni­ver­sals com les de qual­se­vol altre d’aquells lli­bres que li agrada lle­gir i nar­ra­ven llocs tan llu­nyans. Va con­fes­sar que li agrada molt que li expli­quin històries, “tant com escriure-les!”. I que Islàndia la va influir pel fet de des­co­brir-hi com el folk­lore i les ron­da­lles con­vi­uen amb la rea­li­tat. D’aquesta forma va voler donar veu a infi­ni­tat d’éssers que no tenen veu a través d’un joc lúdic, sense obviar una certa mirada crítica. “El joc és molt impor­tant per a mi, i la irre­verència també”, va dir, però sobre­tot “repen­sar les veus de certs indi­vi­dus que no han pogut expli­car les seves històries, com les brui­xes, per exem­ple; no només els ani­mals i ele­ments natu­rals i sobre­na­tu­rals”.

A con­ti­nu­ació, l’artista Pere­jaume, Jordi Lara i Víctor Sunyol van par­ti­ci­par en la taula rodona titu­lada Un collage de camins infi­nits. I a par­tir d’avui i al llarg de dues set­ma­nes –fins dis­sabte a Girona i a Olot els dies 25, 26 i 27 de març– cir­cu­la­ran pel fes­ti­val lite­rari una qua­ran­tena d’escrip­tors i espe­ci­a­lis­tes que con­ver­sa­ran sobre les seves experiències cre­a­ti­ves i com aques­tes con­flu­ei­xen en la lite­ra­tura. Encara que­den poques pla­ces pre­sen­ci­als, però el MOT es pot seguir per stre­a­ming a través del seu canal de You­tube .