Llibres

A cops d’emoció

L’escriptora Mercè Ibarz i la fotògrafa Carme Esteve ofereixen un esplèndid recorregut vital de Rodoreda

“A través de la seva absència, he volgut mostrar la presència de Rodoreda”, va comentar Esteve

Ahir va ser un matí intens a la seu de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans (IEC). Feia 38 anys exac­tes de la mort de Mercè Rodo­reda (1908-1983), una de les figu­res emblemàtiques de la lite­ra­tura cata­lana, traduïda a 40 llengües. Va ser la data tri­ada per pre­sen­tar Rodo­reda. Pai­sat­ges, amb dese­nes de foto­gra­fies de Carme Esteve –car­rers, parcs, edi­fi­cis, habi­ta­ci­ons i detalls– i tex­tos de Mercè Ibarz, que també ha triat frag­ments d’obres rodo­re­di­a­nes i d’altres autors, com ara Mont­ser­rat Roig, Car­les Riba, Bal­ta­sar Por­cel, Anna Murià...

És un lli­bre de gran for­mat, amb un excel·lent dis­seny d’Edi­ci­ons de l’Eixam­ple, pro­lo­gat per Joan­domènec Ros i edi­tat per la Fun­dació Mercè Rodo­reda i per l’IEC.

Abans de la pre­sen­tació, en una roda de premsa prèvia als jar­dins Rodo­reda, el pre­si­dent de l’IEC, Joan­domènec Ros, va fer balanç de la seva gestió els dar­rers vuit anys, perquè al juny hi ha noves elec­ci­ons i és molt pro­ba­ble que, per pri­mer cop en 114 anys d’història de l’IEC, el pre­si­deixi una dona, la lingüista i filòloga Teresa Cabré.

Va ser un balanç posi­tiu, dins les limi­ta­ci­ons, bàsica­ment de pres­su­post, que la pandèmia ha agreu­jat. Amb tot, “hi ha un cen­te­nar de pro­jec­tes en marxa”. “Ens sen­tim mal­trac­tats per les admi­nis­tra­ci­ons, que diuen que apos­ten per la cul­tura però obli­den la cul­tura científica”, es va quei­xar Ros.

Després d’un breu però interes­sant recor­re­gut per espais de la Casa de la Con­va­lescència no oberts al públic, com ara la cape­lla, va començar la pre­sen­tació a la reno­vada sala Puig i Cada­falch.

Rodo­reda. Pai­sat­ges és un lli­bre que les dues auto­res ja van pro­po­sar el 2006 i que, per motius de pres­su­post, no ha pogut ser una rea­li­tat fins ara. “Quan el 1991 vaig lle­gir el retrat de Rodo­reda que va escriure Ibarz, vaig tenir el desig d’acos­tar-m’hi d’una manera més per­so­nal”, va expli­car Esteve. I això han fet al llarg d’un any.

“Hem mirat de no fer un lli­bre deco­ra­tiu”, va afir­mar Ibarz sobre aquest precís i emo­tiu recor­re­gut per tota la geo­gra­fia vital de Rodo­reda: Bar­ce­lona, Bor­deus, París, Gine­bra i Viena, però també Roissy-en-Brie, Lle­mot­ges i Romanyà de la Selva, on “final­ment troba casa seva”.

“No hi veiem gaire la per­sona, a cosa feta, perquè a través de la seva absència he vol­gut mos­trar la presència de Rodo­reda”, va comen­tar Esteve, que no només va anar als molts llocs on va viure “una nòmada forçosa” –com la va defi­nir Ibarz– i va inves­ti­gar i va insis­tir per acon­se­guir foto­gra­fiar-ne inte­ri­ors i exte­ri­ors, sinó que també va fer recor­re­guts en tren i a peu per on ella ho va fer i que han esde­vin­gut eterns en les seves obres. “És un lli­bre fet a cops d’emoció”, va con­fes­sar Esteve.

La bellesa de les imat­ges i l’exqui­si­desa dels tex­tos resul­ten atrac­ti­ves per a qual­se­vol lec­tor. Si, a més, s’admira Rodo­reda, emo­ci­ona i mos­tra tes­ti­mo­nis silen­ci­o­sos, detalls i rela­ci­ons inter­nes que les dues auto­res han sabut loca­lit­zar i trans­me­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia