La Biblioteca Nacional d’Espanya lamenta el “malestar” per incloure valencians en una mostra sobre literatura catalana
El PP demana “respecte” als símbols d’identitat dels valencians
L’exposició busca reflectir les “llengües vernacles dels antics territoris de la Corona d’Aragó”, sobretot el català
La Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha lamentat el “malestar” causat per l’exposició La luz de la Edad Media en la literatura catalana, que inclou autors valencians com Joanot Martorell, Jaume Roig o Jordi de Sant Jordi.
L’equipament es disculpa davant de tots els que hagin pogut percebre “qualsevol tipus de discriminació” per una mostra que té per objectiu exhibir obres amb una base textual que reflecteixi les “llengües vernacles utilitzades als antics territoris de la Corona d’Aragó, amb especial incidència del català”.
Senadors del PP del País Valencià han exigit al govern espanyol i a l’equipament “respecte” als símbols d’identitat dels valencians i han demanat una “rectificació”.
La senadora popular Salomé Pradas ha esgrimit que no “cessaran en la defensa de la història, cultura i idiosincràsia pròpia”.
Per la BNE, l’exposició fa referència a les “llengües parlades en el territori” durant aquest període històric.
Segons el comunicat de la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb autors nascuts a Girona com el franciscà Francesc Eiximenis, que va residir a València des del 1383, hi ha una “nòmina molt important” d’escriptors de la Corona d’Aragó que van influir en altres àmbits de la cultura.
“L’exposició pretén posar de relleu l’existència d’un conjunt de manuscrits il·luminats que tenen com a denominador comú l’ús de llengües vernacles a la Corona d’Aragó”, afegeix la nota.
Les referències als diversos idiomes vernacles parlats al territori és una “constant” a l’exposició, i mencionen Ramon Cavall, patrici barceloní que va formar part del govern municipal sota el regnat de Joan I i de Martí l’Humà. També hi ha el Cerimonial de consagració i coronació de reis i reines d’Aragó, promulgat per Pere IV el Cerimoniós, escrit en un “aragonès saturat de catalanismes”, en el qual possiblement entenen que hi va intervenir la “il·luminació el miniaturista català del Pontifical de Pierre de la Jugie, o la traducció del còdex de Publi Valeri Màxim elaborada pel dominicà Antoni Canals el 1395 a petició de Jaume d’Aragó, bisbe de València.
L’exposició està oberta fins al 22 de maig del 2021.
