La meditació es troba a l’horitzó

Mal Pelo completa el seu viatge per la partitura de Johann Sebastian Bach amb Highlands. És la culminació d’una recerca que va començar amb un solo (Bach) el 2004 i que tindria una continuïtat en les seves On Goldberg Variations / Variations (TNC, 2019). L’any passat, al Museu Marítim, dins del Grec van signar un treball, Inventions, que ja plantejava una indagació amb la música en directe i en espais no convencionals, amb unes voltes que respiraven la tonalitat més religiosa de Bach. L’aventura es va repetir al Temporada Alta (a Sant Pere de Galligants). Mal Pelo (María Muñoz i Pep Ramis) entén que la recerca de la veritat sol ser des de la soledat i fent preguntes al Cel que esperen resposta. Han transformat la verticalitat d’aquesta mena de meditació en un horitzó inabastable, profund, llunyà. Highlands s’estrena al Mercat de les Flors aquest dijous i fins diumenge.

La peça, amb un quartet de corda, un quartet de veus i vuit ballarins, ha aconseguit tancar una notable gira amb el Temporada Alta, Vic, Perpinyà, Palma, París, Madrid i Tolosa, entre altres places. Per al violinista Joel Bardolet (codirector musical amb Quiteria Muñoz), treballar amb Mal Pelo ha estat sa, perquè María Muñoz i Pep Ramis llegeixen Bach sense els prejudicis dels músics, que el coneixen massa racionalment. La dansa s’hi apropa procurant posar un significat a cada frase musical i fusionant-la amb textos de Nick Cave, John Berger i Erri de Luca. Per Bardolet, Bach cal viure’l com a experiència. I aquest treball amb la companyia de dansa els ha permès entrar en una nova dimensió del compositor barroc alemany.

A més de les actuacions de Highlands, s’aprofita per poder reprogramar On Goldberg Variations / Variations (13 i 14 de maig) i el concert dels violinistes Joel Bardolet i Jaume Guri (8 de maig); per escoltar un concert de Dan Tepfer, el compositor que ha reversionat les Variacions Goldberg, i per veure el solo de Bach en tres formats: filmat (15 i 16 de maig), interpretat per Muñoz (16 de maig) i interpretat per Federica Porello, el 16 de maig –“No és que li hagi transmès una peça tècnicament, sinó que li he transmès el procés perquè hi arribi: sabem que ella hi aporta i que també respecta l’original, alhora”, comenta Muñoz–. Muñoz i Ramis admeten que els seus cossos no tenen l’energia ni el virtuosisme de la joventut, però que adapten la manera de ballar a la memòria dels seus cossos. No es donen una data final de comiat: el seu cos cada cop balla amb més significat.