Embruix irresistible

Entre els territoris mítics que ha generat la música popular del nostre temps, Nova Orleans és un enclavament providencial. Terra de les mil danses que mereix els honors de la bíblica Babilònia. De les seves entranyes en continuen sortint profetes que, tocats per l'encanteri del vudú i la màgia negra, mantenen intacta la llavor d'aquell diable al qual el bluesman Robert Johnson va vendre l'ànima en una cruïlla de camins. Doctor John, Mac Rebennack per als seus familiars, és un d'aquests gurus experimentats que porten injectats a la vena els beuratges sonors d'il·lustres avantpassats com Jelly Roll Morton i el Professor Longhair. Ha dedicat la seva carrera a actualitzar la seva pròpia tradició establint una màgica combinatòria d'estils i sonoritats carregades de bon groove, on convergeixen el blues, el funk, el zydeco i el cajun amb les tecles desendreçades del piano prostibulari i el so pecaminós i mefistofèlic d'un orgue d'església.

Amb aquests referents el concert a l'Auditori tenia el rang de màxima prioritat. Una condició que únicament podia avortar la sospita que, amb 70 anys de brega a l'esquena, tingués dificultats per donar la talla. Però tan bon punt va sortir a l'escena ballant els acords de Feel good music es va constatar que l'irresistible embruix de la seva veu i el seu poderós sentit del ritme es manté intacte. Presentava amb la seva nova banda, The Lower 911, els temes del seu nou treball, Tribal, on ha deixat la seva empremta un altre gran com Allen Toussaint i que ha dedicat al seu col·lega Bobby Charles. En nom del gumbo post-Katrina i del mardi grass, vam devorar una de les sessions musicals més reconstituents i engrescadores dels darrers temps.