Superherois Netflix

Net­flix ja sap què és tenir un uni­vers de super­he­rois a les mans i que des­a­pa­re­gui pels movi­ments ali­ens als interes­sos de la cadena. Com que no podia com­prar els drets de Mar­vel –en poder de Dis­ney– ni de DC –pro­pi­e­tat de War­ner i HBO–, va deci­dir crear un uni­vers propi, al marge de la vola­ti­li­tat i dels interes­sos de mer­cat. Va con­tac­tar amb el guio­nista Mark Millar, un escrip­tor que sem­pre recorre al mateix tipus de fórmu­les per crear còmics atrac­tius i que siguin fàcil­ment adap­tats al cinema i la tele­visió. Net­flix va com­prar Millarworld, l’edi­to­rial de Millar, i així es va asse­gu­rar els drets de tot el que produís en còmic.

Fruit d’aquest acord arriba la seva pri­mera sèrie: Jupi­ter’s legacy. La segui­ran nous pro­jec­tes nas­cuts de la ima­gi­nació del guio­nista escocès.

Qui són els pro­ta­go­nis­tes de Jupi­ter’s legacy i com van acon­se­guir els seus poders? No van arri­bar d’un pla­neta llunyà que aca­bava de ser des­truït, ni els va picar un ani­mal radi­o­ac­tiu, ni van cons­truir-se una arma­dura per poder fer de tot.

Tot comença a prin­ci­pis de la dècada del 1930, quan els ger­mans Samp­son viat­gen a una mis­te­ri­osa illa. Allà obte­nen uns poders sobre­hu­mans que uti­lit­za­ran per pro­te­gir la huma­ni­tat. En l’actu­a­li­tat, gai­rebé un segle després, aquells herois són lle­gen­des vives que con­ti­nuen cui­dant la gent. Però no passa el mateix amb els seus fills, que no estan pre­pa­rats per enfron­tar-se a l’ombra d’Uto­pian i Lady Liberty, exem­ples morals irre­prot­xa­bles.

Per con­tra, Chloe i Bran­don Samp­son, fills dels més grans herois d’Amèrica, por­ten una vida frívola i irres­pon­sa­ble, con­su­mei­xen dro­gues i pre­nen males deci­si­ons. La nova gene­ració actua de manera tirànica, sabent que ningú podrà enfron­tar-se a ells i rene­gant del lle­gat dels seus pares.

Els herois pro­ta­go­nis­tes han pro­vat tots els pla­ers de la vida i se sen­ten per damunt de la resta dels mor­tals. Res a veure amb la moral de per­so­nat­ges com Super­man i Won­der Woman. Jupi­ter’s legacy té més sem­blan­ces amb The boys, d’Ama­zon Prime, que amb els per­so­nat­ges de Mar­vel. Però el resul­tat és infe­rior al que s’espe­rava i molt per sota de The boys. Caldrà anar veient com es desen­vo­lupa la sèrie i si pot ser l’arri­bada d’un uni­vers Millar per plan­tar cara a la tot­po­de­rosa Mar­vel o tot queda en un altre intent fallit de crear per­so­nat­ges capaços de com­pe­tir amb Spi­der­man, Iron Man o el Capità Amèrica.

L’autor escocès ha dei­xat una empremta ines­bor­ra­ble, tant en Mar­vel com en DC. De la seva ima­gi­nació, van sor­gir els fona­ments que por­ta­rien a la gran pan­ta­lla tant Els ven­ja­dors com la versió cre­pus­cu­lar de Lobezno a Logan. Per a DC Comics va escriure, entre altres títols, Super­man: hijo rojo, una història ambi­en­tada en un uni­vers alter­na­tiu en què l’últim fill de Kryp­ton no aterra en un camp de Small­vi­lle, a Kan­sas, sinó a la Unió Soviètica en el moment en què Josif Sta­lin diri­gia amb mà de ferro els seus habi­tants.

Can­sat de tre­ba­llar per­so­nat­ges d’altres i rebre pocs bene­fi­cis, Millar va deci­dir crear un uni­vers propi lluny de les dues grans edi­to­ri­als i des de lla­vors se cen­tra a crear per­so­nat­ges i sèries pròpies amb els quals sigui pos­si­ble fer el salt a l’audi­o­vi­sual. Pel·lícules com Wan­ted, Kings­man i Kick-ass estan basa­des en còmics seus.

A més de seqüeles d’aquests títols, té en pre­pro­ducció les sèries The Magic Order, Super cro­oks i Empress. Sens dubte, un autor a tenir en compte, tant en la faceta de guio­nista de còmics –aquí edi­tats per Panini– com en la de cre­a­dor de noves franquícies cine­ma­togràfiques.