Una responsabilitat enorme

Qui assu­meixi la con­se­lle­ria de Cul­tura sap que hi ha el com­promís del govern d’apor­tar el 2% del pres­su­post al depar­ta­ment. Això vol dir, doblar l’apor­tació, pel cap baix. Serà el segon cop, des de la Tran­sició, que ERC pre­si­dirà la con­se­lle­ria. Quan ho va fer Joan Manuel Tres­ser­ras va impul­sar-se l’audi­o­vi­sual (recor­den ‘Pa negre’, ’Bruc’, ’Herois’ i ’Eva’?) i es va apro­var un pla de des­cen­tra­lit­zació de la cul­tura ambiciós però sense pres­su­post (el Pec­cat). Cap par­tit polític, amb un mínim de tra­jectòria, s’atre­vi­ria a negar aquest 2%, al final del man­dat. Ara la difi­cul­tat és dis­tri­buir bé aquesta apor­tació. Que pro­te­geixi les bau­les més febles, soci­a­litzi i enfor­teixi la indústria. Això és d’una gran res­pon­sa­bi­li­tat i demana con­sen­sos. El sec­tor hi està dis­po­sat. No es pot des­a­pro­fi­tar. Cal esta­bi­li­tat: que no hi hagi més movi­ment a la cúpula de Cul­tura, que es pugui tre­ba­llar, com a mínim, a mitjà ter­mini.