Carta oberta a la ciutadania

Superat el vertigen d’aquestes darreres setmanes al capdavant de la conselleria de Cultura, em permeto de compartir aquest text a manera de carta oberta a la ciutadania, a la qual es deu tot servidor públic, i que vol ser un comiat en la interlocució directa que he mantingut amb el sector cultural aquests mesos. En ser rellevada d’una tasca com és la titularitat del Departament de Cultura, cal fer balanç, cal passar comptes. Ho fem internament, amb els equips, i també vetllem per garantir un bon traspàs amb les companyes i companys que ens succeeixen. Però aquest vessant, aquesta voluntat de transparència més àmplia, és necessari perquè el nostre govern treballa amb l’esforç (i els impostos) de tots els ciutadans.

El primer que vull és donar les gràcies al 131è president de la Generalitat, Quim Torra, per fer-me confiança. També a qui va ser el seu vicepresident, l’actual 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb qui hem treballat molt intensament en un dels reptes principals que hem hagut de superar plegats: pal·liar els efectes de la pandèmia en el sector cultural i fer-ho injectant fins a 90 milions d’euros extraordinaris per a ajudes Covid que, malgrat que de ben segur no hauran estat suficients, sí que han arribat a una extensa cadena de valor que atresora la cultura. Aquesta aportació tan important ha estat possible gràcies a la confiança que hem articulat entre els equips d’una i altra àrea del govern.

Igualment hem intentat assegurar, o directament blindar, això que en diem els drets culturals de la ciutadania gràcies a l’aprovació de la declaració de l’essencialitat de la cultura, que ha estat clau per permetre’ns mantenir-la activa i en funcionament. El fet de recordar i recordar-nos, com a societat, que la cultura és essencial i és segura s’ha traduït a complementar amb nous ajuts les pèrdues ocasionades per les reduccions d’aforaments, intensificar el treball en xarxa i la territorialitat dels projectes (és a dir, fer un pas endavant en això que en diem la universalització de la cultura) i dotar-nos d’eines com el cens d’espais de cultura responsables. La nostra lluita ha estat la del sector cultural, tan divers i tan combatiu com el coneixem. Hem denunciat al seu costat els dèficits històrics que han accentuat la vulnerabilitat del moment. I just abans de finalitzar la legislatura, vam poder celebrar l’acord assolit al Parlament de Catalunya a favor del 2% del finançament públic, així com la posada en marxa del cens d’artistes de Catalunya, un pas determinant per dignificar el sector.

Aquest darrer mes ha resultat especialment emotiu per als treballadors i les treballadores del Departament de Cultura. Hem ensumat la represa cultural gràcies a la celebració d’un Sant Jordi somiat, desitjat, gaudit al màxim. I hem vist culminar l’assaig clínic pioner al món del concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi, que assenyala el camí de com seran les festes i activitats multitudinàries aquest estiu. Tot plegat, mentre progressivament es reactiva també el sector de la cultura popular, un dels més afectats per la pandèmia.

Tot això ho hem portat a terme sense abandonar la tasca regular que exigeix un departament com el de Cultura, que necessita ser musculat en totes i cadascuna de les seves posicions. Vull destacar la presentació de Biblioteques Públiques de Catalunya com un dels moments més gratificants d’aquesta etapa, així com els treballs de restitució al Museu de Lleida amb la nova sala del gòtic o el retorn de part dels papers de Salamanca i la lluita per la llibertat d’expressió. Però la llista és ben llarga.

Recordaré aquests mesos, de complexitat manifesta, durant tota la meva vida perquè és ben cert que per a una persona que viu i estima la cultura no hi ha honor més gran que arribar a pilotar una nau com és el Departament de Cultura. Demano disculpes per tot allò que no hàgim fet prou bé, i vull manifestar públicament fins a quin punt he trobat la complicitat i l’escalf de tot un equip que ha treballat amb la voluntat de llegar encerts i revertir mancances per garantir una cultura més forta, més dotada, més pròxima a la ciutadania i més competitiva en totes i cadascuna de les lluites que combat.

Agraïment immens a tothom que m’ha acompanyat: equip, la gent del sector, entitats, institucions i persones individuals que han lluitat amb nosaltres. I tota la sort i l’encert del món a l’equip que ara comença i que lidera una persona que coneix i estima el sector com és la consellera Garriga. Gràcies per tot, gràcies per tant: ens seguirem trobant allà on la cultura i el país vulguin convocar-nos. Que tinguem sort (un poc de sort, com diu la cançó) i que la vida ens doni un camí ben llarg.