Cultura popular

Patrimoni

Mig segle de gegants

Per Corpus es compliran 500 anys de la primera notícia del ball d’un gegant a Olot

La parella actual estarà acompanyada pels nans i els cavallets

Qua­tre sous –uni­tat del sis­tema mone­tari caro­lingi– va cobrar el balla­dor del gegant d’Olot pel Cor­pus de 1521. És la notícia més vella que es con­serva sobre l’existència de gegants a la capi­tal gar­rot­xina i es troba a la lli­breta del cla­vari de l’època. De fet, par­lar de gegants no és cor­recte, perquè, a Olot, el gegant va pas­se­jar i ballar molts anys sense com­pa­nya. La pri­mera notícia –també al lli­bre del cla­vari– d’una gegan­tessa olo­tina és del 1609.

Olot té una de les pare­lles de gegants més emblemàtiques del país i d’un valor artístic indis­cu­ti­ble. Això no obs­tant, el gegant que es va cons­truir fa mig segle no tenia res a veure amb el caràcter fes­tiu dels actu­als. De fet, com a la majo­ria de ciu­tats mit­ja­nes i grans de Cata­lu­nya, aquesta figura i altres repre­sen­ta­ci­ons del bes­ti­ari esta­ven ínti­ma­ment lli­ga­des a la pro­cessó de Cor­pus. El gegant tenia la funció de la repre­sen­tació cívica i del govern muni­ci­pal i la resta de figu­res o bé eren una figu­ració del pecat o bé ser­vien per expli­car tea­tral­ment algun aspecte de la religió catòlica o eren símbols. En el cas d’Olot, a part de la pro­cessó del Cor­pus, està docu­men­tat que els gegants també havien par­ti­ci­pat, anti­ga­ment, a les pro­ces­sons de Sant Esteve i de Santa Sabina, patró i copa­trona de la parròquia de la ciu­tat i en d’altres com­me­mo­ra­ti­ves de fets pun­tu­als, com per la cano­nit­zació de sant Josep de Penya­fort (1601).

En el cas d’Olot, els gegants van par­ti­ci­par a la pro­cessó del Cor­pus fins a prin­cipi de la dècada del 1980, encapçalant la comi­tiva muni­ci­pal pre­si­dida per l’alcalde de torn. Poste­ri­or­ment, van con­ti­nuar fent la cer­ca­vila de la vigília, el ball a la plaça Major i la sar­dana de Cor­pus, tra­dició que encara per­dura avui en dia. Dels gegants antics, només es con­ser­ven els caps i les car­cas­ses dels que s’atri­bu­ei­xen a l’escul­tor Ramon Ama­deu i que daten de prin­cipi del segle XIX, que van ser subs­tituïts el 1889 pels actu­als, obra de Miquel Blay i Celestí Devesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.