Arts escèniques

Exposats als artistes

La Mostra d’Igualada tanca amb la satisfacció d’haver tornat a la presencialitat amb un cartell exemplar amb el millor dels dos darrers anys del teatre familiar

Circ Bover, Les Bianchis, Cia. Anna Roca i Farrés Brothers, entre els èxits d’aquesta edició
Egos Teatre demostra ofici i que la frescor està intacta en el seu retorn als escenaris

Diuen els de Circ Bover que, segons una enquesta (sense citar-ne la font), el 91% dels ciu­ta­dans con­si­de­ren que l’ofici d’artista és irre­lle­vant per a la soci­e­tat. Ells, com no podia ser d’una altra manera, el rei­vin­di­quen com els bos­cos de bambú. La poe­sia és necessària. I des de dijous i fins diu­menge, es va donar cita en forma d’espec­ta­cles de molt divers color i inten­ci­o­na­li­tat a la Mos­tra d’Igua­lada. La ciu­tat en tenia molta neces­si­tat, com si fos el diagnòstic impres­cin­di­ble per superar el con­fi­na­ment comar­cal de només fa un any. El nou direc­tor, Ramon Giné, va haver d’anul·lar la seva pri­mera edició (en què hi havia con­vi­dats joves d’arreu d’Europa d’un pro­jecte euro­peu). Enguany, ha hagut d’equi­li­brar les nove­tats del 2020 i les del 2021 amb un car­tell molt con­tras­tat que ha hagut de sal­var, això sí, les inco­mo­di­tats de la Covid. L’expo­sició a l’art ha estat tot un bàlsam.

Circ Bover havia actuat amb els seus bambús el 2016 a Igua­lada (Vin­cles). Dis­sabte, ho havien de fer (si ens hem de creure la seva peripècia d’Avol) i es va aca­bar fent una obra, diguem-ne, impro­vi­sada. Equi­li­bris funam­bu­lis­tes, a la perxa xinesa volada o dis­ci­plina de tra­pezi volant en la seva insòlita estruc­tura. Una incor­po­ració còmica quasi clow­nesca que per­met evo­lu­ci­o­nar men­tre es fan les tran­si­ci­ons per modi­fi­car l’estruc­tura fixada només amb cor­des i sense cap estruc­tura apun­ta­lada a terra.

Ahir al matí, Tea­tre al Detall acom­pa­nyats de La Tresca i la Ver­desca –ahir amb el sobre­nom de Els tie­tes– estre­na­ven la peça més com­pro­mesa de la seva car­rera La mot­xi­lla de l’Ada, que, com la d’El pequeño poni, revela un món que els pares pro­ven d’evi­tar. Hi ha el joc d’audi­o­vi­su­als amb molta sen­si­bi­li­tat, la música fes­tiva i les inter­pre­ta­ci­ons d’uns adults que no s’ado­nen de com creix un con­flicte en l’Ada. És més ambi­ci­osa que L’endra­pa­som­nis i La nena dels par­dals. Tea­tre al Detall (pre­miat dos cops pels pre­mis de la Crítica en la cate­go­ria de fami­liar) havia tin­gut difi­cul­tats a entrar en l’exi­gent car­tell de la Mos­tra. Doncs, ahir, l’estrena la van fer amb con­se­llera de Cul­tura, alcalde i regi­dor de Cul­tura, pel cap baix. I amb un públic que s’alçava emo­ci­o­nat del viatge emo­ci­o­nal amb sor­presa espe­rançadora. Una casu­a­li­tat que ha resul­tat ser una justícia poètica.

En la Mos­tra han par­ti­ci­pat 47 com­pa­nyies. Algu­nes, com ara Orbi­tal, van endar­re­rir la seva estrena fins al Grec (que es va poder fer amb les res­tric­ci­ons del 30% d’afo­ra­ment). La Mos­tra ha pogut ser el pri­mer fes­ti­val que estrena el dret d’ocu­pació de fins al 70% d’ocu­pació. Giné rei­vin­dica (com també ha fet algun cop Anna Giri­bet, de Fira Tàrrega) que els tècnics tin­guin prou temps per mun­tar cada pro­ducció. Per això, s’han ampliat les pla­ces i és molt pro­ba­ble que l’any vinent es repe­teixi pro­gra­mació a la sala de Vila­nova del Camí (perquè té un afo­ra­ment de 300 loca­li­tats), tot i que es mirarà d’estu­diar alguna fórmula de llançadora per faci­li­tar tras­llat dels pro­gra­ma­dors.

El tea­tre fami­liar fa anys que ha entès que ha de pre­gun­tar-se per a les situ­a­ci­ons més com­ple­xes. Per això, Les Bianc­his abor­den el dol a Les cro­que­tes obli­da­des (amb text de Clàudia Cedó). I Valen­tina Quàntica de la com­pa­nyia Anna Roca rei­vin­di­cava, ahir, les dones científica, en una mena de xou tele­vi­siu estri­pat i amb demos­tra­ci­ons científiques que ja els agra­da­rien als de Dina­miks o als de Bri­co­he­roes.

D’entre els retorns d’aquesta edició, cal espe­rar llarga vida a la segona etapa d’Egos Tea­tre. Dis­sabte, estre­na­ven Tot espe­rant en Will i tren­ca­ven el parèntesi de silenci de set anys. El 2014, van estre­nar al TNC el dar­rer tre­ball, una lec­tura semi­es­ce­ni­fi­cada, L’esque­lla de la Tor­ratxa. Egos van entrar al TNC per fer una cele­brada La casa sota la sorra dos anys després del seu tre­ball de fi de car­rera, Rudig­gore o la niss­saga maleïda. En l’obra, demos­tren que la seva fres­cor con­ti­nua ben tensa i un nota­ble domini de l’ofici, jugant pràcti­ca­ment amb una lona i ele­ments que guar­den en tres male­tes per can­tar afi­nats i amb comi­ci­tat l’espera inútil que Shakes­pe­are els faci un paper a mida.

Ramon Giné cele­bra que les acci­ons dedi­ca­des als pro­fes­si­o­nals vir­tu­al­ment hagin resul­tat òpti­mes, però aspira a tor­nar a mun­tar una llotja per a l’any vinent (es veurà com s’apro­fita pun­tu­al­ment l’esfera vir­tual per a pro­gra­ma­dors de l’Estat espa­nyol i inter­na­ci­o­nals). Aspira que el sec­tor for­muli pro­pos­tes per millo­rar la situ­ació del tea­tre fami­liar amb debats fora dels dies de fes­ti­vals i ha arren­cat una nova gene­ració de joves, que han de ser ambai­xa­dors del tea­tre juve­nil als ins­ti­tuts. Aquests són els rep­tes perquè l’art des­perti sen­si­bi­li­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia