El que la història ens ha amagat

“La història ens ha ama­gat com eren els pira­tes, real­ment, sobre­tot les dones i els drets que tenien i que hem tri­gat segles a tenir la majo­ria de la soci­e­tat”, explica Imma Tube­lla, gua­nya­dora del premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Els insub­mi­sos del mar. El premi està dotat amb 6.000 euros i la publi­cació a Columna.

A l’Antoni Fer­ra­gut i Gui­tard, per­so­natge real nas­cut a Sineu, pare i avi de dos herois de la inde­pendència dels Estats Units, la vida li can­via quan el 1716 un peri­o­dista i escrip­tor anglès, Daniel Defoe –autor de Les aven­tu­res de Robin­son Cru­soe i d’una enci­clopèdia sobre la pira­te­ria–, visita l’illa de Mallorca i li comenta l’existència de Libertàlia, una colònia de pira­tes al nord de Mada­gas­car fun­dada per un pirata i un monjo: el capità Mis­son i el pare Carac­ci­oli.

“Un dia, pas­se­jant per París, en una lli­bre­ria vaig tro­bar un petit volum, Libertària, pro­ba­ble­ment escrit per Dafoe i sig­nat amb pseudònim”, i aquest va ser l’inici d’una inves­ti­gació extensa sobre el món de la pira­te­ria, que fins ales­ho­res mai li havia interes­sat, con­fessa l’autora de la novel·la.

Així va des­co­brir el que s’ha ocul­tat a la soci­e­tat perquè “no que­dava bé que hi hagués dones que vota­ven al segle XVI, un dret que no es va anar implan­tant fins al segle XX”.

Els pira­tes van crear repúbli­ques lli­bertàries auto­ges­ti­o­na­des, insub­mi­ses a l’ordre esta­blert, on “tot es deci­dia i votava en assem­blea i les dones tenien dret a vot; tenien una llen­gua pròpia perquè hi havia gent de tot arreu; tenien una mena de segu­re­tat social i jubi­lació; l’homo­se­xu­a­li­tat, tant de dones com d’homes, no només estava accep­tada, fins i tot era ben vista, en canvi, l’asset­ja­ment sexual a dones i nois joves estava molt penat pel codi pirata; no supor­ta­ven l’escla­vatge i per això van alli­be­rar molts esclaus al Carib i a l’Índic...”, deta­lla.

Van exis­tir, doncs, comu­ni­tats utòpiques amb un fun­ci­o­na­ment que durant dècades va ser exem­plar, però van tenir un final tràgic. “És un relat tre­pi­dant que ens fa somiar en un món on no hi ha ni Déu ni amo i on els valors bàsics són la lli­ber­tat, la igual­tat, la coo­pe­ració i el dret a la feli­ci­tat.”

Imma Tube­lla (la Bis­bal d’Empordà, 1953) volia ser escrip­tora des de petita, però va pen­sar que “d’escriure en català no es podia viure” i es va dedi­car al món acadèmic i empre­sa­rial. Des que s’ha jubi­lat recu­pera el temps i ha publi­cat Un secret de l’Empordà (2016) i A cavall del temps (2019) abans de gua­nyar aquest premi.