Art

El MNAC agafa el vol

Una instal·lació de Francesc Torres llueix a la Sala Oval del museu les rèpliques exactes de dos avions soviètics que van lluitar durant la Guerra Civil espanyola

Un bombarder Túpolev penjat del sostre en posició d’estavellar-se impressiona

“Apa! Un avió!” L’última cosa que espe­rava tro­bar-se la mai­nada que ahir al matí va visi­tar el MNAC amb l’escola era, no un, sinó dos aero­plans a la Sala Oval del museu. “Això és art?”, feien cara de pen­sar. La res­posta la dona l’artista Fran­cesc Tor­res (Bar­ce­lona, 1948), l’artífex d’aquesta espec­ta­cu­lar ins­tal·lació que es va inau­gu­rar al ves­pre. “Un avió que no vola no és un avió, és una escul­tura.”

Efec­ti­va­ment, aquest parell de gegants del cel no poden enlai­rar-se, tot i que el posat d’un d’ells, el que va dei­xar les cri­a­tu­res amb la boca oberta i els ulls gus­pi­re­jant, és d’estar-ho fent, però en sen­tit invers. Penja del sos­tre en posició ver­ti­cal amb el morro fre­gant el terra del gran­di­loqüent espai del museu. El seu sos­pir final. El moment con­ge­lat d’uns temps agi­tats que ens trans­por­ten al 16 de desem­bre del 1938, quan un model exacte a aquest avió es va esta­ve­llar als entorns de la Sénia després d’haver fet el seu últim ser­vei a la causa repu­bli­cana: bom­bar­de­jar el prin­ci­pal feu de la Legió Còndor, assen­tat en aquest muni­cipi del Montsià.

I d’aquí mateix és d’on s’han des­plaçat ara el tàndem d’avi­ons per exhi­bir-se a la inter­venció –no ens can­sa­rem de dir-ho: impres­si­o­nant– Aeronàutica (vol) inte­rior, que, sí, ha estat con­ce­buda per un artista però que no s’hau­ria pogut fer sense el seu fabri­cant, José Ramon Bellaubí Caba­ller, alcalde de la Sénia i direc­tor del Cen­tre d’Avi­ació Històrica situat a la vora de l’antic han­gar que, abans de ser requi­sat pels nazis, va cons­truir l’exèrcit repu­blicà, amb un sacri­fici tre­mend per al pai­satge i per a les gents d’aquest ter­ri­tori català de fron­tera: es van haver de talar 9.000 oli­ve­res. En record seu, a la Sala Oval hi ha tres arbres, mori­bunds, pro­ce­dents d’un viver.

D’això parla la ins­tal·lació de Tor­res: de la memòria que no ens podem per­me­tre el luxe de llançar per la borda. “El pas­sat sem­pre passa en el pre­sent”, diu, bave­jant sota del bom­bar­der d’alta velo­ci­tat soviètic Túpolev SB-2, cone­gut a Espa­nya amb nom de sar­su­ela: Katiuska. Un mons­tre de 20 metres entre punta i punta de les ales i qua­tre tones de pes. En la Guerra Civil n’hi van par­ti­ci­par prop d’un cen­te­nar, i aquest en con­cret és la còpia fidel del que va pilo­tar Fran­cisco Gómez aquell 16 de desem­bre del 1938. Va morir, però abans va des­truir set avi­ons ale­manys esta­ci­o­nats al camp de la Sénia, va trin­xar les pis­tes i, el que més va dol­dre a l’ene­mic, va pro­vo­car des­per­fec­tes a l’edi­fici que allot­java el bor­dell. A l’únic super­vi­vent del dar­rer vol de l’heroic Túpolev el van tor­tu­rar des­pi­e­ta­da­ment perquè con­fessés on era el prostíbul del bàndol roig: volien bom­bar­de­jar-lo per pagar-los amb la mateixa moneda.

La vida al bor­dell dels súbdits de Hit­ler que van aliar-se amb els fran­quis­tes la sug­ge­reix una foto­gra­fia d’autor anònim que mos­tra una dona mig coni­lla magre­jada per dos ofi­ci­als. “No es cor­res­pon amb la ico­no­gra­fia de la femi­ni­tat que tenim de la Guerra Civil; em va sor­pren­dre”, relata Tor­res. El seu pro­jecte té mol­tes més lec­tu­res de les que apa­rent­ment sem­bla que aca­pa­rin els avi­ons. Al Túpolev li fa com­pa­nyia el caça, també dis­se­nyat a l’URSS i en acció al con­flicte bèl·lic espa­nyol, Polikàrpov 1-16, el cèlebre Mosca, però aquest ben apar­cat. Més petit: fa nou metres d’amplada. Però curi­o­sa­ment és el que ha por­tat més pro­ble­mes per poder-lo fer entrar al MNAC. Els dos apa­rells van acce­dir-hi frag­men­tats, i una de les peces del Mosca va pas­sar justíssima per la porta. “Ens va venir d’un trist centímetre!”, exclama Tor­res. La ins­tal·lació s’ha pogut fer gràcies a un centímetre, i això també té la seva conya.

Bellaubí va inver­tir set anys en la cons­trucció d’aquest monoplà, a par­tir del 2003. El 2009 va començar el Túpolev, i encara no l’ha aca­bat del tot. A la Sala Oval s’imposa incom­plet, cosa que encara el fa més atrac­tiu artísti­ca­ment par­lant. Sobre­tot per la seva pell metàl·lica nua de pin­tura de camu­flatge. Bellaubí no desis­tirà fins a cul­mi­nar-lo. “No es con­ser­ven els plànols ori­gi­nals i cal fer molta inves­ti­gació.” I també cal algun cop de sort. Per exem­ple, apro­fi­tar una visita de l’ambai­xa­dor rus per supli­car-li que el pre­si­dent Putin li enviï unes rodes. I les hi va enviar.

Podria sem­blar també que el Katiuska robarà durant uns mesos (fins al 26 de setem­bre, quan es des­pen­jarà) tot el pro­ta­go­nisme a les col·lec­ci­ons històriques del MNAC. Però és just el con­trari. “Som un museu con­tem­po­rani que rein­ter­preta les obres amb ulls d’avui”, sosté el direc­tor Pepe Serra. Al bom­bar­der soviètic se’l fa dia­lo­gar específica­ment amb la taula gòtica Cru­ci­fixió de sant Pere, ori­ginària del retaule major de l’església de Sant Pere de Cubells, a la Noguera, de Pere Serra. Tots dos, avió i sant, sus­pe­sos de cap per avall i en forma de creu, símbols de les renúncies huma­nes per uns ide­als. Tor­res, que s’afa­nya a dir que és ateu, vol que la seva inter­venció faci refle­xi­o­nar a què estem dis­po­sats per defen­sar els nos­tres prin­ci­pis, “com els de la democràcia”.

De pas­sada, el vol que agafa el MNAC amb aquest impac­tant pro­jecte con­vida a fer asseure la cul­tura cata­lana al divan. “Amb valen­tia, i no amb l’habi­tual «ui ui ui», es poden fer coses ambi­ci­o­ses. I si no en pas­sen més és perquè no hi ha volun­tat política. Això ho hem fet per orgull, per demos­trar de què som capaços”, rebla l’artista. Serra ho ha tirat enda­vant amb un pres­su­post de mínims i maleint la desídia de l’admi­nis­tració per resol­dre les difi­cul­tats dels equi­pa­ments de Montjuïc. “L’Ajun­ta­ment no té cap interès a solu­ci­o­nar l’accés a la mun­ta­nya.” Les esca­les mecàniques ahir tam­poc fun­ci­o­na­ven. I al MNAC, ni amb ima­gi­nació artística, s’hi arriba amb avió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia