Patrimoni

Exposició

La Girona per escriure

El Museu d’Història torna al full en blanc per reconstruir el discurs sobre la ciutat a partir d’objectes desatesos del seu fons a ‘Les coses que foren’

El projecte revalora el paper de les dones i dels nouvinguts

Quan Car­les Rahola par­lava del “sen­ti­ment de noble curi­o­si­tat per les coses que foren”, és pro­ba­ble que pensés en llocs i esde­ve­ni­ments esvaïts amb el pas del temps, no pas en un pupi­tre de l’any de la picor, un acordió que ja ningú no toca o un vano de seda amb totes les bar­ni­lles tren­ca­des. Però aques­tes són pre­ci­sa­ment les ‘coses’ que el Museu d’Història de Girona, en un acte molt ben­ja­minià de dra­paire obrint-se pas amb un llumí entre ruïnes, ha recu­pe­rat d’entre les més de 18.000 peces del seu fons per a l’expo­sició Les coses que foren. Històries de Girona nar­ra­des pels objec­tes del museu. Són objec­tes humils, alguns d’escàs valor artístic però de grans qua­li­tats evo­ca­ti­ves, que poques vega­des han estat exhi­bits, si és que han meres­cut aquest honor algun cop, i for­men part d’una memòria molt més deli­cada que la dels fets i els llocs asse­nya­lats pel gran relat històric: la vida quo­ti­di­ana, la gent anònima, tot allò des­car­tat i cai­gut en desús, tot allò que vam per­dre pel camí. Coses com una vella màquina d’ordir vetes de fil de la fàbrica Gro­ber, o una inqui­e­tant taula d’ins­pecció gine­cològica de 1930 que col·loca el cos femení en l’esfera de la brui­xe­ria, o el retrat pin­tat d’una de les vene­ra­bles bàrba­res que van defen­sar la ciu­tat dels set­ges napoleònics, aque­lles heroïnes que “van extreure pràcti­ques de pau en el con­text de la guerra”, com diu Cris­tina Masanés. Ha cal­gut una intensa labor de neteja i res­tau­ració per tor­nar cada una d’aques­tes relíquies a la vida, o pot­ser amb més exac­ti­tud un tre­ball de repa­ració, de res­ti­tució d’algun dret que se’ls negava.

Sílvia Pla­nas, direc­tora del museu i d’aquest sug­ges­tiu “recor­re­gut per les històries de la història de Girona”, ha agru­pat els objec­tes, de valor més ètic i con­cep­tual que estètic, en una quin­zena de petits àmbits, des de la inti­mi­tat de la llar al culte religiós, pas­sant per la música popu­lar, l’ense­nya­ment, la repre­sen­tació dels gita­nos o la imatge turística, i n’ha assig­nat cada un a un escrip­tor o espe­ci­a­lista perquè cons­tru­eixi un relat nou als mar­ges de la crònica ins­tituïda, més atent a la fra­gi­li­tat, l’obso­lescència i els mar­ges, als intents fallits i les opor­tu­ni­tats per­du­des, com la que repre­senta la fabu­losa cruïlla cul­tu­ral dels orígens, quan con­vi­vien jueus i cris­ti­ans sota el dic­tat pro­digiós de la com­tessa Ermes­senda. Les dones, per cert, són les grans bene­fi­ci­a­des d’aquesta relec­tura, jun­ta­ment amb la cen­tra­li­tat atribuïda al lle­gat jueu i la con­fi­gu­ració d’un veïnatge plu­ri­lingüe i mul­ti­cul­tu­ral que té en compte els exclo­sos i els nou­vin­guts. Que la visita comenci amb l’àngel deca­pi­tat de la Cate­dral, que va resis­tir encara un segle i mig al seu lloc al cap­da­munt del cam­pa­nar, després de ser muti­lat per una bala fran­cesa, diu molt de com les soci­e­tats s’afer­ren als seus mites, fins i tot quan ja s’han reve­lat incom­plets i il·luso­ris. Però ajuda a com­pren­dre la per­cepció del frag­ment com “un bocí de l’abso­lut”, per dir-lo amb una expressió de Fran­cesc Miral­peix, que es mani­festa a cada pas, davant un didal i unes agu­lles medi­e­vals, d’unes rajo­les heràldi­ques del Call o d’una vella càmera Rollei­flex.

Pols de memòria
Davant l’amuntegament de ceràmiques procedents del farciment d’una volta de la plaça del Vi, Francesc Miralpeix raona que són a l’exposició pel poder d’evocar “els objectes com a runes, com a pols de la memòria desenterrada”. Aquest és el sentiment que embarga el visitant de l’exposició, oberta fins al 16 de gener de l’any vinent, amb voluntat d’establir un fil de debat durador. El catàleg amb les peces i els textos dels autors (Sílvia Planas, Cristina Masanés, Rosa M. Gil, Eva Vàzquez, Manuel Forcano, José Antonio Donaire, Marta Marín-Dòmine, Josep Planas, Anna Costal i el mateix Miralpeix) es presentarà per Fires, però ja es pot accedir al material durant el recorregut, per mitjà dels codis QR de cada àmbit i a través del web creat expressament per a l’exposició, www.girona.cat/museuhistoria/go?url=1 .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia