Premi a la insistència

“Fa molts anys, un amic escriptor em va dir que mai publicaria a Barcelona perquè ‘no hi tinc presència física...’ Afortunadament es va equivocar. Guanyar un premi és encara més complicat, i jo ho havia intentat algunes vegades sense èxit. Per això estic molt sorpresa i agraïda. La insistència ha tingut premi”, va confessar ahir en roda de premsa telemàtica Roser Caminals, guanyadora de la 41a edició del premi de literatura catalana BBVA Sant Joan amb la novel·la Garbo parla, que publicarà Edicions 62 l’1 de setembre.

Nascuda a Barcelona el 1956, viu als Estat Units des del 1981 –precisament l’any en què es va crear aquest premi–, on és professora de literatura. En novel·la, va debutar el 1995 amb Un segle de prodigis. Garbo parla és la seva vuitena novel·la, després de títols com ara El carrer dels Tres Llits, La petita mort i Els aliats de la nit. A més, és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’Ateneu Barcelonès.

Jaume Ribera, president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, va comentar que “és un dels premis més antics, reconeguts i ben dotats de la literatura catalana, creat per Caixa Sabadell el 1981 com a ajut, perquè no és fàcil dedicar-se a la cultura i viure dignament”. “En total, en tots aquests anys, s’hi han presentat 2.053 originals, una mitjana de 50 cada any, tot i que aquest s’ha superat el rècord, amb 108”, va afegir.

José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, fa només un any que viu entre nosaltres però ja parla un català prou correcte i, en tot cas, s’hi esforça molt, cosa que és d’agrair. “La cultura és cosa de tots, perquè tots en gaudim, i per això és responsabilitat de tots fomentar-la. Per això organitzem vuit premis: de literatura, teatre, pintura, música...”

Per Emili Rosales, director editorial de Grup 62, “el propòsit d’impulsar la literatura catalana és absolutament vigent”. “Confiem que l’obra de Caminals tindrà una bona acollida; és un premi que els lectors ja esperen l’1 de setembre perquè, des de fa uns anys, és quan es presenta, al llarg de la Setmana del Llibre en Català”, va concretar.

El jurat d’aquest any va estar format per Carme Riera, Jordi Coca, Valèria Gaillard, Najat El Hachmi i Albert Forns, a més de Joan Carles Sunyer, secretari del jurat i director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. Sunyer va comentar que Caminals “es va imposar per majoria”; per tant, no per unanimitat, a les altres cinc obres finalistes. “Ha estat l’escollida per l’alta qualitat literària, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural”, va comentar Sunyer.

Garbo parla havia de ser al carrer la tardor passada, per mitjà d’Edicions 62, on Roser Caminals ha publicat les darreres tres novel·les i editorial que també publica el premi des dels seus inicis. Les complicacions derivades de la pandèmia, però, ho van fer desaconsellable. “Aleshores vaig fer com un acte de fe i vaig aprofitar aquests mesos en què la novel·la estava congelada per presentar-me al premi, però sense creure-hi gens”, va confessar l’autora, que aquest cop sí que ha guanyat el premi, dotat amb 35.000 euros lliures d’impostos i al marge dels drets d’autor futurs.

Sobre l’obra, Roser Caminals va sintetitzar que és “una novel·la còmica amb un rerefons tràgic”. “Sempre miro d’evitar els estereotips, i la figura de Garbo em va agradar perquè és un personatge molt potent però alhora molt comú; no és un espia típic, és un burgès català que tots hem conegut en la figura del tiet, de l’avi, un home afectuós i entranyable”, va afegir.

Garbo parla és una novel·la amb un protagonista únic, l’agent secret Joan Pujol i Garcia, àlies Garbo, que va jugar un paper decisiu durant la Segona Guerra Mundial. “Era necessari novel·lar un personatge com Garbo”, va afirmar Caminals, i hi va afegir: “És un moment en què Catalunya necessita més herois que mai i els escriptors necessitem herois imperfectes.”

Alguns diuen que Joan Pujol Garcia (Barcelona, 1912-1988), Garbo, ha estat el millor espia de la història. Durant els anys més foscos de la dictadura franquista, a banda de col·laborar amb els serveis secrets anglesos, es va convertir en l’home de confiança del servei secret alemany a Espanya. La seva actuació té èxits sonats, com ara muntar una xarxa falsa d’espies gràcies a la qual va aconseguir enviar informació errònia al serveis d’intel·ligència nazis, un fet transcendental per al desembarcament de Normandia, que seria l’inici del final de la guerra. “Les enganyifes que va fer als alemanys i els textos en què s’ho inventava tot amb humor, ningú se’ls creuria si no fossin històrics.”

La documentació, la investigació sobre el que vol escriure “és el procés més llarg, dura mesos o anys; en canvi, escriure l’obra pot durar setmanes o mesos.” Tot i que Caminals no va parlar amb descendents de Joan Pujol, naturalment va llegir diversos assajos sobre la figura del català, i amb tot el material recollit ha novel·lat les gestes de Garbo en una obra “que aposta per la profunditat i l’entreteniment, per l’interès històric i humà, i que, gràcies a l’estil personal de l’autora, ens acosta el personatge i ens el fa proper”, van afirmar fonts editorials.

Caminals mostra les contradiccions del personatge, el conflicte entre l’activitat pública i la vida personal, còmplices a qui és fidel i els enemics a qui traeix, i també les dues dones que va estimar. “Les llums i ombres d’un personatge enigmàtic amb una ideologia ambigua i una gran imaginació.”

Roser Caminals, gairebé cada any visita Catalunya. Va prometre que al setembre vindrà deu o dotze dies, quan sigui publicada Garbo parla.

L’acte de lliurament del premi va tenir lloc ahir a les cinc de la tarda al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. L’autora hi va participar a distància però hi van ser presents personalitats com ara Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya. Durant l’esdeveniment, la periodista Glòria Serra va entrevistar Caminals, l’actriu Àngels Bassas va llegir fragments de l’obra i Marta Fiol va interpretar diverses cançons.