Patrimoni

Troben els banys àrabs d’Ascó amb més de mil anys d’antiguitat i un bon estat de conservació

Una parella d’historiadors fa la troballa mentre buscaven un antic molí d’oli

Una pare­lla d’his­to­ri­a­dors d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, ha tro­bat els banys àrabs de l’època anda­lu­sina del muni­cipi. Es cal­cula que es van cons­truir fa més d’un miler d’anys i estan en un gran estat de con­ser­vació. És una tro­ba­lla des­ta­cada tenint en compte que a Cata­lu­nya només es con­ser­ven els banys àrabs de Tor­tosa i n’hi ha una vin­tena més a tot l’estat espa­nyol.

L’estruc­tura conté les tres cam­bres, d’aigua calenta, gelada i tem­pe­rada, les por­tes d’accés entre elles i els cinc llan­ter­nons de llum i ven­ti­lació a cada estança. Els his­to­ri­a­dors bus­ca­ven un molí d’oli antic que estava docu­men­tat a tocar dels banys sarraïns. Són de pro­pi­e­tat pri­vada i han tin­gut altres usos com a celler o esta­ble.

Els his­to­ri­a­dors Felip Fucho i Montse Ortiz seguien el ras­tre de les cròniques del sarraí Al-drisi i d’altres docu­ments de l’època cris­ti­ana per tro­bar un antic molí d’oli que estava docu­men­tat a tocar dels banys àrabs d’Ascó. En aques­tes cròniques històriques sobre el recor­re­gut de l’Ebre entre Tor­tosa i Sara­gossa, es parla dels ter­ri­to­ris musul­mans de les Ter­res de l’Ebre, hi apa­reix Ascó (Adkun).

L’estudi de Fucho i Ortiz asse­nyala que aquell Adkun tenia “gran trans­cendència” per tots els ele­ments anda­lu­sins que se’n con­ser­ven. Encara es pot res­se­guir la for­ta­lesa (reha­bi­li­tada com a edi­fi­cació cris­ti­ana després) i la more­ria, “la vila de dins” com es coneix al poble. Ascó també con­serva l’única mes­quita de l’Estat que no va ser recon­ver­tida en edi­fici religiós com mar­ca­ven els cànons eclesiàstics. Es tracta a més d’una mes­quita de tres vol­tes, un únic esta­ment infe­rior a la de cinc vol­tes de Tor­tosa que era Kura. També Adkun i Tur­tuixa eren els dos únics muni­ci­pis on hi havia Cadi, la figura judi­cial més impor­tant de l’època.

A Ascó també està loca­lit­zada la màqbara (el cemen­tiri), i ara els banys, sarraïns. “Tot ple­gat ens fa sos­pi­tar de la trans­cendència mili­tar, política, reli­gi­osa, econòmica i d’oci (banys àrabs) que refer­ma­rien l’alt nivell d’Askun, com una espècie de sub­de­le­gació del govern anda­lusí que hau­ria estat Ascó”, ha des­ta­cat Fucho.

Bus­cant el molí d’oli, Fucho i Ortiz van tro­bar les tres cam­bres dels banys àrabs (d’aigua freda, tem­pe­rada i calenta). Fan 11 metres de llar­gada, 3 metres d’amplada i 4 d’alçada, i estan cons­truïdes amb la “tipo­lo­gia clàssica” de les vol­tes de canó, amb pedra reco­berta de mor­ter de calç. En una de les estan­ces fins i tot es con­serva un frag­ment de pin­tura ori­gi­nal de color blanc. Les tres zones estan comu­ni­ca­des per unes por­tes. Entre la pri­mera i la segona es va tapiar poste­ri­or­ment i és que aquesta cam­bra es va modi­fi­car per guar­dar-hi oli. Hi ha les tines per decan­tació i cinc boques d’entrada fetes amb pedra. També es van cons­truir tines a les dues cam­bres següents on encara es con­ser­ven res­tes d’oli.

Al sos­tre de cada sala hi ha cinc llan­ter­nons amb tan­ca­ment cir­cu­lar per on entrava la llum i es podien ven­ti­lar, si calia, les estan­ces hermètiques. Esta­ven pro­te­gi­des amb ala­bas­tre, una pedra sem­blant al mar­bre, blanca i translúcida. Com ha apun­tat l’his­to­ri­a­dor, els banys sarraïns es com­ple­ta­ven amb dues sales més, la de la cal­dera i la lle­nya i la de ves­tu­a­ris. Fucho no des­carta que aquests ele­ments puguin aparèixer si es fan més pros­pec­ci­ons, ja que els banys estan situ­ats sota un solar, a tocar de la via del tren.

Els his­to­ri­a­dors fan una pri­mera esti­mació sobre la data en què es podrien haver cons­truït, cap a l’any 950, fa més d’un miler d’anys. A Cata­lu­nya només se n’havien tro­bat uns fins ara, els de Tor­tosa que alber­guen un esta­bli­ment de res­tau­ració. Els d’Ascó són els segons banys sarraïns que es con­ser­ven o se’n té constància a Cata­lu­nya, i a l’estat espa­nyol n’hi ha prop de 25. “I d’aquests només n’hi ha uns 10 o 12 que esti­guin tan sans com estan els d’Ascó, per tant, cre­iem que és d’una trans­cendència històrica i patri­mo­nial impor­tant”, ha remar­cat Fucho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.