Cultura

Crítica

clàssica

Al-Catalunya

Tot país construeix la imatge que vol tenir de si mateix a partir d'una tria selectiva dels trets que vol subratllar i d'un oblit no menys selectiu dels elements que no lliguen amb la línia argumental a imposar. A Catalunya no se sol fer gaire esment que, durant uns segles, també vam ser musulmans, i, si enfoquem al conjunt dels Països Catalans, el marc cronològic s'amplia encara més. Xavier Puig, un dels nostres joves directors de més talent, ha volgut rastrejar la petjada àrab en les cançons populars de la Catalunya Nova, el País Valencià i Mallorca, i el fruit, Ressons de l'Al-Àndalus, és un dels programes més estimulants dels últims temps, a més, presentat irònicament en un dels epicentres del poder comtal i el seu expansionisme militar.

El mateix Puig, juntament amb Feliu Gasull i Josep Lluís Guzmán-Antich, ha realitzat atractius arranjaments de les peces, algunes seguint les fórmules habituals en les harmonitzacions de cançons populars que són el pa i la sal de manta corals, d'altres de caràcter més elaborat i punyent, concloent amb un clàssic com El comte Arnau, que, amb la nova vestidura, no desentonaria en un pati andalusí. Aquesta visió renovada d'una tradició a reivindicar va tenir com a defensors un quintet d'excel·lents instrumentistes, el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida, del qual Puig és titular, el cant penetrant d'Eliseo Parra i la veu de Sílvia Pérez Cruz.

Ressons de l'Al-Àndalus
Dir.: Xavier Puig.
Plaça del Rei, 18 de juliol.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.