Abril Gabriele: “M’agrada experimentar, però l’arrel sempre és el «soul»”

Cinc anys després de publicar l’únic disc del seu grup anterior, Minerva, la cantant gironina d’arrels argentines Abril Gabriele acaba de llançar el tercer single de la seva carrera en solitari, titulat, ni més ni menys, Steven Spielberg. “En realitat, la cançó no parla d’ell, sinó de les pel·lícules que jo em munto al cap, de manera que jo mateixa em dic: «Això no s’ho imagina ni Steven Spielberg!» I d’aquí va sortir el títol”, explica Abril Gabriele, que demà, dimecres, actuarà en el festival Tempo de Girona (21 h, gratuït), amb el suport de les Cases de la Música.

Després del final de Minerva, un projecte molt interessant però amb poca fortuna, Abril Gabriele se’n va anar tres anys a Londres, per completar la seva formació: “Vaig continuar amb les classes de cant que ja havia començat abans amb Jennifer May [professora d’Amy Winehouse, entre altres cantants d’èxit] i també vaig aprendre una mica de piano i vaig fer classes de composició de cançons a l’escola ICMP”, explica. A Londres també va gravar, just abans del confinament, els seus dos primers singles, Lost forever i Hold on, a The Rattle, “una espècie de coworking per a músics”, on va treballar amb la productora Linda Buratto. Després, quan Gabriele ja havia tornat a Girona van continuar la col·laboració a distància amb Buratto, per donar forma a Steven Spielberg : la veu es va gravar aquí i la part instrumental, a Londres. Els tres singles s’han anat publicant a les plataformes esglaonadament des del febrer passat, un cada dos mesos, aproximadament, començant per Lost forever . La previsió és que al setembre surti el quart single. “Ara començo a notar que tot roda i estic disfrutant molt; jo també em sento més centrada i, a més, molta gent m’ha ofert la seva ajuda”, diu la cantant.

“Faig soul rar, de vegades més proper al rock, a l’indie o al pop”, diu l’Abril quan ha de definir el seu estil. “M’agrada molt experimentar i trencar una mica amb el que s’ha fet abans, però l’arrel sempre és el soul i per això canto en anglès. Em sento més còmoda amb el soul-rock amb guitarres, però si cantés soul clàssic m’avorriria”, afirma una intèrpret que en directe combina els temes propis –amb lletres molt personals: “Jo només sé cantar de les coses que sento”, diu– amb relectures de cançons de Jeff Buckley, Lauryn Hill, Amy Winehouse o Ferran Palau, perquè, segons explica, són les cançons que a ella li agradaria sentir. En directe, fa concerts en duet, amb el guitarrista Héctor Pérez, o com demà a Girona, amb la banda que, a més de Pérez, també inclou Indra Vila a la bateria i César González al baix, que en el Tempo substituirà l’habitual Júlia Corominas.