Impuls al Poliorama
En els 25 anys de gestió de la sala de la Rambla, Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa incorporen a l’equip del 3xtr3s les inquietuds teatrals de T de Teatre i de La Brutal
L’empresa de gestió de sales 3xtr3s celebra els seus 25 anys de trajectòria al Poliorama amb la incorporació a l’equip de dos companyies més. A les que la van fundar (Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa), s’hi afegeix ara T de Teatre i La Brutal. Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom –debutarà a la direcció la tardor vinent amb un musical familiar en aquesta mateixa sala–, té clar que per continuar és imprescindible renovar-se. L’entrada dels representants de les altres dues companyies –T de Teatre està de celebració del seu 30è aniversari i La Brutal en farà 10 l’any vinent– aporta una altra mirada al sector.
Si 3xtr3s va comprar el Teatre Victòria fa 35 anys per tenir un espai on poder representar els seus espectacles, ara al Poliorama entenen que hi ha d’haver un equilibri molt diferent. 3xtr3s va guanyar el concurs que va convocar la Generalitat per cedir l’espai que fins llavors havia ocupat el Centre Dramàtic de la Generalitat amb Josep Maria Flotats, per la imminent obertura del TNC, atesa la bona gestió que feia al Victòria, segons deien els de l’exhibidora ahir. Ara fa un parell d’anys que l’empresa va vendre al Mago Pop el Victòria, en vista de la dificultat de programar una sala per a 1.200 localitats. El Poliorama ha passat a ser la seva casa i miren d’explotar-la al màxim a totes hores: programant sessions escolars al matí i els caps de setmana; programant òpera i flamenc per a turistes a la tarda, i amb una programació en què hi haurà fins a vint títols la temporada vinent. I, encara, amb actuacions a la nit per a titulars del Club de la Comedia.
Entre els caps de cartell de la temporada, destaca el retorn de Forever young (dirigit per Tricicle), del 16 de març al 29 de maig. Abans, hi haurà la temporada de T’estimo si he begut (que, de fet, ha estat el primer pas per incorporar T de Teatre i La Brutal a l’equip, ja que han coproduït aquest muntatge, a partir de les narracions d’Empar Moliner). Estarà en cartell del 9 d’octubre al 23 de gener. També hi convidaran Yllana amb The Opera Locos (del 25 de gener al 13 de març). Pel que fa a la recuperació de peces ja estrenades (en sales petites), tindran Ovelles, de la Flyhard (del 15 al 30 de setembre), i Ramon (estrenat a l’Atrium i vist també a l’Eòlia), del 28 de març al 25 d’abril. Projecte Ingenu també hi serà aquest mes d’agost (de l’11 al 22) amb la seva versió de Bodas de sangre, de García Lorca. El grup dirigit per Marc Chornet ja va signar un èxit amb Yerma, vist a l’Akadèmia i també a teatres de Madrid.
En l’àmbit familiar, repesquen Les croquetes oblidades (del 17 al 31 de setembre), de Les Bianchis, estrenat a la Sala Beckett, i tornen a programar el Dansa per a tutti, codirigit per Sol Picó i Edu Pericas (del 30 de gener al 6 de febrer). També es reprograma La bruixa de la tramuntana (del 24 d’abril al 22 de maig), amb dramatúrgia de Marc Rosich i música de Carles Pedragosa, estrenat al Lliure de Gràcia. Damaris Gelabert participa en el Bye bye monstre (del 6 de novembre al 23 de gener) i El Pot Petit presenta nou espectacle (del 26 de març al 10 d’abril). Dins dels espectacles concert, també hi ha el projecte de rock en família (I love rock & roll) i el Descontrol MParental dels Xiula (20 i 27 de febrer).
La temporada comença del 7 al 12 de setembre amb el concert d’I want U back, un homenatge a Michael Jackson. Després de l’èxit d’El coronel no tiene quien le escriba, dirigit per Carlos Saura, ell torna amb La fiesta del chivo, amb Juan Echanove de protagonista; es tracta d’una nova adaptació de la literatura americana. Vània Produccions presenta El perro del hortelano, de Lope de Vega, del 19 al 22 de març.
Creació en català
L’explotació de 3xtr3s del Poliorama va començar amb, llavors, un nouvingut al teatre: Jordi Galceran hi debutava amb Dakota. Una sala que atengui companyies i autories catalanes continua sent un dels puntals, tenint clar que cal trobar espectacles per a un públic prou ampli per tenir uns 50.000 euros de taquilla setmanals, calcula David Selvas. Per cert, ha saltat la nova temporada d’El mètode Grönholm, el reconsagrat fenomen de Galceran: Està prevista pel setembre del 2022.
LA XIFRA
“Barcelona ha de comprar la Sala Muntaner”
Entre els molts titulars que van llançar ahir els de 3xtr3s, destaca la invitació a l’Ajuntament de Barcelona a comprar la Sala Muntaner o el Palau del Cinema. I és que queda molt clar que la ciutat té dèficit de teatres per donar cabuda a totes les produccions que podrien fer el salt comercial. De fet, somien que fos possible un model anglosaxó en què una producció arrenqués en un teatre públic i pogués tenir una segona vida, immediatament, en una sala privada. Per Toni Albadalejo, és una llàstima que la Rambla perdi teatres com el Club Capitol i que es vegi com un defecte la proximitat de sales, quan és una celebració si es mira el West End. 3xtr3s té lloguer per 10 anys. Que no és poc. Cisquella demana més espais de mitjà format perquè companyies com La Calòrica puguin fer el salt al món privat, com estan aconseguint amb De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Si es mouen en sales petites, mai tindran prou taquilla per ser sostenibles.