“Molts tenim un passat remença”

Tot l’episodi protagonitzat pels remences entre els segles XI i XV és clau per entendre la història de Catalunya. És sorprenent que, fins ara, no s’hagi fet una exposició amb la voluntat de comprensió global d’un fenomen que va afectar bona part de la Catalunya Vella, és a dir, les comarques gironines.

Bona part dels habitants de les comarques gironines tenim un passat remença. Molts vivíem en masos, però també, com que hi havia aquest sistema, molts habitants dels masos d’heureu únic havien de marxar. En trobem molts a ciutats i viles de l’actual Catalunya.

La qüestió remença s’inicia amb la imposició del feudalisme a Catalunya, amb els canvis als comtats de la Catalunya Vella. Aquests canvis van provocant que els remences prenguin consciència de la seva situació injusta, manca de representació política, econòmica i jurídica i acabin amb un conflicte armat.

Els remences no van parar de demanar davant del papa, el rei i els senyors feudals que volien ser lliures. No hem de dubtar que volguessin llibertat, però també que se’ls reconegués que els drets polítics i la situació econòmica era superior en alguns casos a la de persones lliures.

Les crisis del segle XIV per la pesta, plagues, terratrèmols, pluges, sequeres... havien contribuït que entre aquests pagesos s’haguessin produït diferències econòmiques i això explica que alguns s’hi van implicar més. A més, hi ha diverses interpretacions i és el que volem reflectir en l’exposició. Per alguns, els seus líders van ser herois que van lluitar per la llibertat de tothom i per d’altres, quan van aconseguir alguns beneficis van deixar de lluitar pel col·lectiu.

Cal tenir en compte que bona part de les interpretacions del conflicte remença les van fer els hereus dels que van guanyar. D’aquí que hi hagi diferents interpretacions.

Considerar els remences com un col·lectiu pobre, desafavorit políticament, econòmica i social seria falsejar la realitat. Alguns van participar del sistema feudal per afavorir-se’n.