Crítica
música
Jocs de pastor i de nimfa
William Christie, clavicembalista nord-americà que ha desenvolupat bona part de la seva carrera a França, és un dels més exquisits recuperadors i difusors contemporanis de la música antiga i barroca. Per això, a finals dels setanta, va crear Les Arts Florissants, una formació instrumental i vocal que s’ha fet llegendària. Els nombre dels seus membres pot variar (ampliar-se o reduir-se) en funció de les peces que aborden. Diumenge va fer-se present a l’església del Carme amb un clave, interpretat pel mateix Christie, dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i dues sopranos: Jessica Niles i Shaked Bar.
El programa estava integralment dedicat a Händel (tan present aquests últims dies a Peralada, on encara ressonava l’Orlando) amb una peça destacada com a culminació i pràcticament com a pretext: la cantata pastoral Aminta e Fillide. Abans van interpretar-se de manera joiosa, refinada i fresca, com és habitual en la formació, dues sonates (una en trio en Do menor i l’altra en trio en Si bemoll major) enmig de les quals hi va haver un aperitiu de la cantata: el duetto da camera No, di voi non vo’ fidarmi.
Pel que fa a Aminta e Fillide, que Händel (1685-1789) va compondre el 1708, quan encetava la seva maduresa com a compositor, és una de les sublimacions de les relacions imaginàries entre un pastor, Aminta, i una nimfa, Fillide. En començar la interpretació musical, va poder suposar-se que també hi hauria representació: la nimfa (la israeliana Shaked Bar) va sortir corrent d’una porta de l’altar per entrar en una altra tot fugint del pastor (la nord-americana Jessica Niles) que, durant bona part de l’obra, lamenta la resistència juganera de l’estimada. Un joc eròtic amb final feliç que va permetre a les dues sopranos (insisteixo: el cant barroc, sense que res hi sigui previsible, és un paradís queer) exhibir les seves dots escèniques, a més de les vocals, especialment en el cas de Niles, molt aplaudida per una veu bonica desplegada amb gran agilitat. Un concert deliciós que va arribar com un nou regal de Christie i els seus còmplices, que fan com si les obres que interpreten acabessin de florir.