A la seva taula de treball, hi conviuen el fil de cosir, l’agulla, les gases i els retalls de roba amb els pinzells i els pots de pintura. Quan es posa a la feina, no se sap ben bé si pinta o si cus, però cada una de les seves obres és el resultat d’aquesta dualitat del fer, d’aquesta creativitat ambidextre. To Gallardo, que exposa fins al dia 31 d’aquest mes, com cada estiu des de fa dotze anys, a la sala El Teatret de Peratallada, prové del món de la moda, d’on li ve el talent per a les textures i les combinacions a vegades insòlites de teixits i colors. En algun moment, però, aquest va ser un món que li va quedar massa estret, massa saturat d’adorns que feien nosa, i va decidir portar-lo al terreny de l’art. Des de la seva primera exposició, l’any 2004, ha anat donant forma a un univers plàstic d’una força singular, a pesar de la seva aparent fragilitat, uns collages confeccionats amb manyocs de fills, boles de gasa, taques esfilagarsades, que enllacen, segons la poeta Ester Xargay, una de les seves principals valedores, amb les avantguardes del segle XX i amb el gust per les manualitats d’artistes com Liubov Popova, també dissenyadora i pintora. La seva nova exposició permet descobrir com ha anat ampliant el seu ventall de troballes visuals i tàctils, amb un gust molt fi pel joc, l’enginy i la metàfora.