Fi de festa a Empúries

Miki Núñez no s’ho espe­rava. Tam­poc la seva mare. Com va expli­car el can­tant al públic que diu­menge a la nit es va con­gre­gar al Fòrum Romà del jaci­ment d’Empúries, no tenia gens clar com li ani­ria actuar coin­ci­dint amb la fes­ti­vi­tat de Santa Maria. Una data asse­nya­lada en ver­mell al calen­dari de molts pobles i ciu­tats que solen cele­brar la seva festa major, i d’aquí el temor. “Ui, ui, ui, fill, no ho sé, vols dir... A banda del toc de queda, a més coin­ci­deix en cap de set­mana i molta gent fa el relleu de vacan­ces”, va repro­duir amb total sin­ce­ri­tat.

Res, la típica advertència dels qui posen la tireta abans de rebre cap ferida d’una “pes­si­mista pre­vin­guda”, com la va qua­li­fi­car el jove can­tant: a l’últim con­cert de la 14a edició del Fes­ti­val Por­tal­blau no hi cabia ningú més i van ser més de mil tres-cents espec­ta­dors els que vam dis­fru­tar de la música engres­ca­dora d’aquest simpàtic i empàtic artista que amb tan sols 25 anys omple afo­ra­ments com el d’aquest esde­ve­ni­ment. Un Por­tal­blau 2021 que s’ha con­ver­tit en el de més èxit de con­vo­catòria de tota la seva història, en què l’ocu­pació ha estat del 90%, tot un rècord que mai havia asso­lit. Un èxit que es deu, segons l’orga­nit­zació, a una pro­gra­mació de qua­li­tat, les ganes del públic de tor­nar a gau­dir de l’art i la cul­tura, i a l’interès que gene­ren els espais en què es desen­vo­lupa el fes­ti­val, tots ells de gran valor patri­mo­nial i pai­satgístic. Ho podem subs­criure.

I què millor per engres­car un públic entre­gat amb més neces­si­tat que mai de reviure emo­ci­ons que ofe­rir-los ener­gia fes­tiva i lle­tres de plena posi­ti­vi­tat. A doll. Una dosi musi­cal que l’empàtic Miki Núñez injecta a la per­fecció, sem­pre amb un som­riure enco­ma­nadís, com les seves cançons. També perquè és dels que ho donen tot a l’esce­nari mal­grat ser conei­xe­dor que sem­pre té davant seu un públic entre­gat i, sobre­tot, que l’estima. I molt.

Va arren­car la vet­llada amb Nadie se salva i com que ja estava exhaust al segon round –“on és el vent de l’Alt Empordà que em van pro­me­tre?, va recla­mar havent patit la pri­mera ale­nada de xafo­gor– va xer­rar pels des­co­sits a la manera de Quim Mas­fer­rer per con­tra­a­ta­car, ja amb més aire als pul­mons, amb els rit­mes de rumba de les engan­xo­ses Vivir al 100% i Mi lugar, més fetes per ballar que per escol­tar només.

El gran canvi de ritme i d’inten­si­tat ambi­en­tal es va pro­duir de forma cons­ci­ent a par­tir d’aquesta balada tan íntima i que tot­hom s’ha fet seva que és Escriu­rem. La van seguir Sin noti­cias de Gurb, l’euro­vi­siva La venda, Celébrate i ja amb ple èxtasi el Cele­brem –“Que la vida pot ser una festa / Ballem sense mesura, curant-nos les feri­des / Can­tem a ple pulmó aquesta cançó”–, per tenir clar que la festa que molts muni­ci­pis cata­lans devien estar cele­brant va tenir diu­menge un dels seus focus de màxima esplen­dor a l’esce­nari emplaçat al bell mig de les ruïnes d’Empúries.

Per rema­tar-ho, als bisos va arri­bar un dels moments més espe­rats de la nit, can­tant acom­pa­nyat per la gui­tarra No m’ho espe­rava, que ha esde­vin­gut tot un himne. I ja amb tota la banda, Un eterno verano i Me vale, per cloure la gran festa.