Llibres

Detectius al Reus del 1879

Salvador Balcells s’inspira en el primer detectiu privat català a ‘Quan la mort truca a la porta’

“Daniel Freixa em va inspirar per crear, a Reus, l’agència de ficció, Rosich- Pibernat”

L’exllibreter Salvador Balcells (l’Espluga de Francolí, 1946), després dels llibres divulgatius que va publicar durant els anys vuitanta i, entre altres títols, de la sèrie policíaca de sis novel·les protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa que va editara Meteora els darrers catorze anys, presenta l’obra amb què va guanyar el premi de novel·la negra de Vilassar de Noir, Quan la mort truca a la porta, publicada per Llibres del Delicte i que estarà a la venda a primers de setembre.

La novel·la, ambientada al Reus i al Valls del 1879, és protagonitzada per una parella de detectius que, a més, estan casats, Pere Rosich i Coia Pibernat, inspirats en Daniel Freixa i Martí, nascut a Reus –quan era la segona ciutat de Catalunya– el 1854 i considerat el primer detectiu privat català.

“Vaig tenir coneixement de Freixa, pioner dels detectius privats, quan em vaig documentar per a la novel·la Els crims del convent. Em va servir d’inspiració per crear, a Reus, l’agència de ficció, Rosich-Pibernat, uns anys abans que ell obrís la seva, real, a Barcelona”, explica Salvador Balcells.

La recreació històrica de l’obra està molt treballada. “Quan escrius novel·la ambientada en una època històrica la documentació és fonamental. M’he passat moltes hores consultant premsa local del 1879 i treballs acadèmics sobre diferents aspectes de la vida a la segona meitat del segle XIX. També vaig llegir una novel·la de Freixa, La policia moderna, inspirada en les seves experiències.”

La novel·la comença amb un triple assassinat molt explícit. “El crim múltiple en un mas és fictici, com gairebé tot, però semblant a un que hi va haver la mateixa època a Sant Andreu de Palomar. La pugna entre bancs barcelonins en expansió i la banca local de ciutats mitjanes la vaig inventar, però pel context seria possible. I també són propis de l’època el robatori de nens i les pràctiques espiritistes que apareixen a l’obra.”

La Coia Pibernat és molt més feminista del que, en principi, seria versemblant. “M’he pres la llicència amb tot el convenciment. Al llarg de la història hi ha hagut dones com ella, que van trencar barreres malgrat que en principi, per la seva condició femenina, se’ls negués l’opció de demostrar la seva vàlua. Te’n podria posar uns quants exemples de l’època de la novel·la, quan començaven a proliferar els corrents feministes a l’Amèrica del Nord i a Europa. Aquells anys, la catalana Dolors Aleu i Riera fou la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat”, assevera Balcells.

L’obra, amb bon ritme, molts diàlegs, riquesa de personatges i diverses tensions dramàtiques, es tanca quan el Pere i la Coia es traslladen a Barcelona. Tot apunta a futures noves aventures. “Sí que n’hi haurà. El trasllat de l’agència Rosich-Pibernat pot donar per a molt. I, de fet, ja tinc pràcticament enllestida la següent novel·la, molt barcelonina, que ha resultat més històrica del previst inicialment amb un cas que en el seu moment, l’any 1880, va ser molt mediàtic.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda