opinió
Dones a ‘Mig segle de fressa’
Encara amb el record del concert de folk oníric, que pren el vol i no s’arrela, que la cantautora osonenca Joana Serrat va oferir dijous en el que és una aposta cultural del Club Natació Banyoles , repasso la programació musical de les festes d’agost , que van finalitzar dilluns. Suu va actuar divendres a l’estadi Miquel Coromina amb l’etiqueta ben il·luminada d’interpretar la cançó de l’estiu, Barcelona tropical amb Carlos Sadness. Però són dues cantants amb nom propi les cap de cartell d’una festa major d’estiu. Ja fa temps que trobem les programacions més genuïnes, i amb perspectiva de gènere, a les places dels pobles i no en els festivals de sales VIP. Roko Banana i Eli Rodríguez, dues bandes banyolines, hereves d’una llarga història són la quota de quilòmetre zero de les festes. Dels cinc membres de la banda de pop rock Eli Rodríguez hi localitzo Berta Ribas. Demano assessorament al company Eloi Camps Durban, que ho va recollir tot a Mig segle de fressa, la bíblia musical banyolina editada el 2018. Li demano ajut per posar el focus a la presència femenina, en aquesta “fressa”, sempre fosca, i que tot i no ser mai Liverpool, ni Vic, ha tingut els seus moments de glòria post punk. Deu ser que l’estany predisposa a submergir-se en aigües tèrboles. Representen un percentatge molt baix en relació amb els homes, em diu com a primera reflexió, i hi afegeix que els noms femenins “apareixen durant els noranta en la vessant més hardcore i underground” i que es “normalitzen” a partir del 2000. De la llista de dones en grups de rock i folk del Pla de l’Estany em fixo en les pioneres: Dolors Guix i Mercè i Irene Vilarrassa, veus, d’Ermitans a finals dels seixanta. De la baixista Nuri Pérez d’Educando a Lolita i Lothar Shapiro i d’un nom que va tenir titulars: Mariona Aupí de Fang. Són prop d’una quarantena les comptabilitzades. Així, participen en el grup de ska Stikot, Alba Domènech (baix), Olga Rull (saxo), Laura Pujolàs (veu) i Ona Bosch (teclats). I localitzo dos noms rellevants: Isabel Ametller, la veu d’October, Praga i Rooms, i Maria de Palol, violoncel·lista indispensable en diverses formacions. De l’última dècada em fixo en Clara Visa, la veu de Les Velouries, i Adriana Puigvert, la bateria de La Moral Distreta. No són només noms en una llista, una xifra, sinó el recordatori d’una invisibilitat persistent que, més enllà dels grans festivals, també es replica en els escenaris locals.