De les oficines al museu
La col·lecció d’art dels laboratoris Salvat celebra el seu 25è aniversari amb una exposició a Can Framis
La família Peris compra cada any una obra de gran format d’un artista català o espanyol
El despatx de Javier Peris, propietari dels laboratoris Salvat, està presidit per una pintura de gran format de Julio Vaquero, Sota llums de neó. I d’aquí no es mou si no hi ha una ocasió especial per fer-ho. Ni aquesta ni cap de les 26 obres de la col·lecció de la Fundació Salvat que decoren les oficines de l’empresa. Van sortir a l’exterior per primera vegada fa cinc anys, amb motiu del 60è aniversari de la firma i del 20è de la posada en marxa d’aquest fons artístic, i es van exposar durant tres únics dies a la Llotja de Mar. Ara, tindran visibilitat pública una mica més de temps, fins al 19 de setembre, al Museu Can Framis de la fundació d’un altre farmacèutic i apassionat de l’art, Antoni Vila Casas.
L’excusa és que fa un quart de segle que la família Peris va adquirir la primera peça, un Albert Ràfols-Casamada amb què van felicitar el Nadal a treballadors, clients i amics. Aquest va ser l’estímul per forjar, en principi d’una manera poc premeditada, la col·lecció: desitjar unes bones festes sense haver de recórrer al típic símbol cristià.
Després de Ràfols-Casamada va venir Josep Guinovart, a qui es va fer còmplice, per a la creació de la seva pintura, de la recerca que estava duent a terme la farmacèutica contra l’obesitat mòrbida. Julio Vaquero, el privilegiat del despatx de Peris, va ser el tercer a incorporar-se al fons; Lluís Lleó, el quart; Perejaume, el cinquè; Plensa, el sisè; Vicenç Viaplana, el setè; Frederic Amat, el desè; Ignasi Aballí, el divuitè… I així fins a arribar, el 2020, a l’última aposta, la número 26: una fotografia gegant de la famosa performance que va fer Eugenio Ampudia al Liceu, un concert per a més de 2.000 plantes que substituïen les persones confinades a casa per la pandèmia.
Peris assegura que el que el motiva a comprar cada nova peça no és mai el seu valor econòmic, i a vegades ni tan sols l’artístic. El que més té en consideració és la relació personal que estableix amb els artistes, quan els visita als seus estudis i comparteix amb ells (ells en sentit literal: no té obra de cap dona artista) el procés creatiu. Des de fa dos anys, Llucià Homs és el director de la col·lecció. No és fins a finals de la tardor que es decideix l’escollida d’aquell any; per tant, la del 2021 encara és un misteri. Però no trairà les tres condicions que es marca Peris: ha de ser d’un artista català o espanyol, de gran format i feta aquell mateix any.
