Altres

Descobreixen que la cova prehistòrica més alta del Pirineu era un punt de manipulació de malaquita

La campanya arqueològica permet recuperar fragments d’indústria lítica, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5.500 anys

La cova del forat de l’Embut, situ­ada a 2235 metres d’altura a Que­ralbs (Ripollès), és la cova pre­històrica amb ocu­pació humana a més alçada del Piri­neu loca­lit­zada fins ara. I, segons les últi­mes tro­ba­lles arqueològiques, també era un punt de mani­pu­lació de mala­quita, un mine­ral pre­uat que s’usava per a objec­tes d’orna­men­tació i l’extracció de coure per a la pro­ducció metal·lúrgica. Al cap­da­vant de la inves­ti­gació hi ha l’equip de l’Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Pre­història de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV). La cam­pa­nya també ha permès recu­pe­rar res­tes d’indústria lítica i ceràmiques de fa més de 5.500 anys. Es creu que per­ta­nyen als pri­mers pas­tors del Piri­neu Ori­en­tal.

L’apa­rició de mig cen­te­nar de res­tes de mala­quita, un mine­ral que des­taca pel seu color verd, con­fir­men que la cova pre­històrica 338 de Que­ralbs –també cone­guda com a cova del forat de l’Embut-, va ser un indret de mani­pu­lació d’aquest mate­rial d’interès en la pre­història. “Era molt pre­uada pels grups pre­històrics si bé la seva dis­tri­bució és escassa al ter­ri­tori”, remarca el codi­rec­tor del jaci­ment, Car­les Tor­nero, jun­ta­ment amb el catedràtic de Pre­història i antropòleg Eudald Car­bo­nell.

El mine­ral s’extreia d’un aflo­ra­ment pro­per que ja s’ha pogut iden­ti­fi­car, i es trans­por­tava fins a la cova, on es pro­ces­sava amb dife­rents fina­li­tats com ara la pro­ducció d’ele­ments d’orna­men­tació, l’ela­bo­ració de pig­ments o l’extracció del coure que conté la mala­quita per a la pro­ducció metal·lúrgica.

És una de les con­clu­si­ons de la dar­rera cam­pa­nya arqueològica que s’ha fet aquest estiu. Con­cre­ta­ment, des del 26 d’agost i fins al 6 de setem­bre amb inves­ti­ga­dors de l’IPHES-CERCA i de l’Àrea de Pre­història de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV). El pri­mer cop que es va explo­rar va ser l’any 2012 per part del Grup d’Inves­ti­gació en Arque­o­lo­gia del Pai­satge (GIAP), de l’Ins­ti­tut Català d’Arque­o­lo­gia Clàssica (ICAC-CERCA). El 2018 es va fer una segona inter­venció i aquesta última, ha estat la ter­cera.

Enguany s’han exca­vat 8 m2 (la cova fa més de 100 m2) i s’han pogut recu­pe­rar més d’un miler de res­tes, com ara vasos ceràmics ela­bo­rats a mà, res­tes d’indústria lítica, frag­ments de com­bus­ti­ble vege­tal car­bo­nit­zat emprat en fogars i també res­tes òssies dels ani­mals con­su­mits. Uns mate­ri­als que con­fir­men que aquesta cavi­tat es va uti­lit­zar fa més de 5.500 anys (des del neolític fins a l’edat de bronze) i que es trac­ta­ria de les pri­me­res comu­ni­tats de pas­tors del Piri­neu Ori­en­tal. Està situ­ada en un encla­va­ment estratègic, a mig camí entre la Vall de Núria i el pic del Puig­mal.

D’altra banda, també s’han recu­pe­rat res­tes d’os bru del Piri­neu (’Ursus arc­tos’). Els inves­ti­ga­dors apun­ten que podrien ser d’un moment ante­rior a l’arri­bada dels pri­mers pas­tors fa més de 5.500 anys i des­ta­quen que tenen un valor pale­on­tològic “molt impor­tant” per l’estudi de la fauna sal­vatge i actu­al­ment extinta als Piri­neus. Històrica­ment, la cova 338 ha estat estre­ta­ment vin­cu­lada a l’ús rama­der dels exten­sos prats de l’entorn durant la tem­po­rada esti­val, com a refugi natu­ral dels pas­tors que acom­pa­nya­ven els ramats, gene­ral­ment d’ove­lles.

Per últim, la cam­pa­nya també ha permès cons­ta­tar que aquest emplaçament des­taca per la seva pre­ser­vació i anti­gui­tat. I és que si bé hi ha altres jaci­ments pre­històrics docu­men­tats en una altura simi­lar, aquests es tro­ben en abrics petits o estruc­tu­res a l’aire lliure i amb regis­tres arqueològics “escas­sos i mal pre­ser­vats per una major expo­sició a la intempèrie”. És per això que con­fien que les futu­res inves­ti­ga­ci­ons a la cova de Que­ralbs apor­tin infor­ma­ci­ons “molt relle­vants”.

L’exca­vació de la cova 338 forma part d’un pla de recerca que inclou l’estudi d’altres jaci­ments del Ripollès. S’emmarca en el pro­jecte ARRELS amb el suport del Parc Natu­ral de les Capçale­res del Ter i Fre­ser, l’Ajun­ta­ment de Que­ralbs i la con­se­lle­ria de Cul­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.