Cultura

Mirador

Els noms dels carrers

Si parlem d'informació, l'estiu és com el camí de Santiago: llarg i pesat. Et surten butllofes als peus d'anar demanant informació d'oficina en oficina, de porta en porta. Aquí no queda ningú, excepte quatre gats mal comptats. Els del festival Mas i Mas sempre hi són, a l'agost. Si més no, quan tot resta en silenci i els festivals rics tanquen la paradeta, ells segueixen omplint la cartellera com si fossin l'últim reducte que resisteix la canícula. Se'ls hauria de fer un monument a la plaça Reial perquè els vegin els milers de turistes. O encara millor, se'ls podria dedicar un carrer. D'altres, per menys, tenen coses més grans.

L'altre dia ho parlava amb un amic d'aquells de tota la vida musical. Barcelona hauria de comptar amb més carrers amb nom de músic. Els clàssics en tenen uns quants. Verdi, Mozart, Beethoven, Pau Casals té una plaça i Enric Granados una via que sembla un bulevard. Quan xerràvem d'aquests temes tan profunds no érem a la plaça John Lennon. Greu error. Però és que tampoc és una d'aquelles places que atrauen per la seva situació o composició. Allà, en un raconet de Gràcia, el millor és que hi han instal·lat un parc infantil.

Si s'haguessin de dedicar carrers als músics, segur que s'organitzaria tot un debat. Ja m'imagino els del PP discutint i portant la decisió a qualsevol dels tribunals que hi ha per Europa, defensant que si se li dedica una avinguda a, posem per cas, Leonard Cohen, per què no n'hi dediquen una altra a Manolete o a Dominguín. De tota manera, m'agradaria saber qui proposarien: Julio Iglesias? Raphael? Val més oblidar-se del tema i deixar descansar els músics en pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.