Crònica
Muntanya de cultura
“Montjuïc és més el cor de Barcelona. Té vistes dominant la ciutat. Per a les escultures, pots tenir un fons de cel i muntanyes.” Josep Lluís Sert escrivia aquestes paraules a Joan Miró l’estiu del 1968, en una carta en què parlava de l’emplaçament definitiu de la Fundació Miró. Ahir al migdia al jardí de les Escultures, annex al museu, mentre sonava el jazz del Three Cool Cats, el somni de Josep Lluís Sert semblava més real que mai. Montjuïc ha bullit d’activitats i de gent aquest cap de setmana, amb el programa batejat significativament amb el nom Viu Montjuïc, el parc de la Cultura . La Fundació Miró, el MNAC i altres museus, el Teatre Lliure, el Teatro de los Sentidos, el Jardí Botànic Històric, l’Anella Olímpica, el cementiri i altres entitats de la muntanya, 22 en total, han organitzat aquest programa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, que vol reivindicar i promoure Montjuïc com a gran espai de cultura.
Un recorregut per la muntanya ahir al matí feia evident la seva gran oferta cultural. A les onze del matí es podia iniciar una visita guiada silenciosa que, sota el títol Dins fora lluny dins amb el coreògraf i ballarí Quim Bigas i sis artistes més, anava des del Mercat de les Flors fins a la Fundació Miró. Oferien una sèrie d’accions basades en el projecte Dancing museums: The democracy of beings, en un diàleg entre dansa, edificis i paisatge. Al costat, el Teatre Lliure proposava una visita guiada pels seus espais menys coneguts. Ho explicava Albert, que fa de guia juntament amb l’Ona: “Visitem el que normalment no es veu: sales d’assaig, sastreria, l’escenari i els camerinos, el sistema per moure les grades...” També expliquen la història del Teatre Lliure, que el 2001 va estrenar seu al Palau de l’Agricultura, inaugurat el 1929 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona.
A l’altra banda del passeig de Santa Madrona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix l’exposició temporal L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització. El cap de setmana també hi ha hagut visites guiades d’aquesta mostra amb peces originals i reproduccions de la Dama d’Elx o la Dama de Baza. Al pis de dalt hi ha una sala dedicada a Roma i es pot llegir un pedestal dedicat a Luci Minici Natal, ciutadà de Barcino, que l’any 129 ja va ser campió olímpic a Grècia en la cursa de quadrigues. Ahir l’esport era també protagonista a l’Estadi Olímpic, a dalt de la muntanya: en lloc de quadrigues, unes 300 persones van anar a córrer a la pista d’atletisme. Es pot fer l’últim diumenge de cada mes, però ahir es va programar amb motiu del Viu Montjuïc.
De camí cap a l’estadi, vam passar pel Museu de l’Etnologia i Cultures del Món, que té una segona seu al carrer Montcada de la Ribera. En aquest edifici s’hi exposen una petita part de les 70.000 peces de la col·lecció, i en una visita guiada expliquen la història d’aquest museu i també la de l’Escola del Mar, una institució pedagògica innovadora, fundada el 1922, que ja feia coeducació i posava en pràctica els principis republicans. Va ocupar un edifici al mateix indret de l’actual museu, que data del 1973. Montjuïc és una muntanya plena d’història, a més de Cultura, i les nombroses visites guiades d’ahir se’n feien ressò.
No tots els museus obrien portes ahir gratuïtament pel Viu Montjuïc. Bàsicament organitzaven activitats com les del MNAC, que oferia les habituals visites guiades a les exposicions temporals i jocs de pistes infantils (els nens participants busquen pistes a les obres romàniques o gòtiques per resoldre enigmes). Ricard, el cap de l’equip d’atenció al públic, explicava a aquest diari que “hi ha més afluència que un diumenge habitual de tardor, però sense aglomeracions”.