La joieria artística entra a La Mercè

La sala d’exposicions La Mercè de Girona introdueix la joieria artística en la seva programació amb Art en petit format. Tres visions de joieria contemporània gironina, que presenta peces de Montserrat Lacomba, Nausica Masó i Imma Viñals. Les tres artistes presenten tres aproximacions a la joieria contemporània a partir d’algunes de les seves peces més recents, fetes amb diferents materials i tècniques. Aquesta és la primera vegada que es presenten plegades, tot i que cada una té al seu darrere una destacada trajectòria expositiva tant a Catalunya com a l’estranger. Montserrat Lacomba (Vendrell, 1958), amb taller a Fontanilles (Baix Empordà), va estudiar joieria a la Massana i, durant molt de temps s’ha esforçat a promoure la joieria contemporània a través de la xarxa i com a membre del col·lectiu Joyas Sensacionales, coordinat per la joiera Silvia Walz.

Nausica Masó (Girona, 1965) s’ha dedicat a la ceràmica, la pintura i l’escultura, però destaca la seva dedicació a la joieria, que va estudiar a la Llotja de Barcelona. L’any 1994 va ser seleccionada amb una beca pel V Seminario de Joyería del concurs Diamantes Hoy de De Beers, i el 1997 va prendre part en l’exposició de joies de la Fira Mundial de Basel (Suïssa). Actualment té el taller botiga a Girona, on s’ha especialitzat en la creació de joies úniques i personalitzades.

Finalment, la professora del taller de joieria a l’Escola Municipal d’Art de Girona Imma Viñals (Olot, 1972), formada en escultura a la Massana, ha treballat al taller de Juan Ayuso, i ha assistit a cursos amb Judy McCaig, al Taller Perill. Diplomada en educació social, ha treballat durant setze anys en projectes socials d’expressió artística, tant a Teas BCN i a la Fundació Astrid 21 de Girona.

També fins al 22 de desembre, es podrà visitar l’exposició Tempus fugit, d’Elena Olivé (Girona, 1948), amb una intensa i llarga dedicació tant a la pintura com a l’art del tapís. El treball que presenta ara a La Mercè, sorgit de l’estudi exhaustiu de documents pertanyents a un grup de jubilats, les identitats dels quals s’han anat esborrant amb el temps, és el resultat d’un procés de reflexió al voltant del significat d’allò efímer. L’obra resultant, feta amb paper, també acabarà sent efímera.