A bodes em convides

Òmnium Cul­tu­ral ha fet diana amb una acció que revi­ta­litza les acti­vi­tats de les pare­lles lingüísti­ques. Tàndem Cul­tu­ral és una ini­ci­a­tiva que va arren­car a l’octu­bre, i que con­voca dues per­so­nes que no es conei­xen per par­lar en català: una de les quals n’està apre­nent i l’altra és voluntària per prac­ti­car la con­versa. La par­ti­cu­la­ri­tat és que la tro­bada està vin­cu­lada a una acti­vi­tat d’arts en viu. Les par­ti­ci­pants con­ver­sen una estona abans i també després de l’actu­ació. En tres mesos, aspi­ra­ven a arri­bar a les 500 pare­lles, una fita que sem­blava ambi­ci­osa. I ara ja cal­cu­len que a finals d’any hau­ran arri­bat a les 1.000 pare­lles.

Dis­sabte pas­sat, Marí Isye­mini i Maria Rosa Baró Porta es van tro­bar per pri­mer cop. L’aven­tura venia amb sor­presa, perquè, des d’aquest diari, les havíem con­vo­cat per il·lus­trar aquest arti­cle, al cos­tat de tres de les com­po­nents de la Balkan Para­dise Orc­hes­tra al parc de les Tres Xeme­ne­ies, a tocar de l’ Apolo .

Marí Isye­mini és russa. Va començar a apren­dre català online, en plena pandèmia. Ara fa un mes que ha començat a par­lar-lo. Ho fa amb molta agi­li­tat. Cer­ta­ment, té habi­li­tat per a les llengües, perquè, a més del rus, també en domina d’altres, com l’anglès i el cas­tellà, i entén el francès, per exem­ple. Ha arri­bat a Bar­ce­lona amb el seu com­pany, un informàtic basc. Es van conèixer en un fes­ti­val de música electrònica a Brus­sel·les el 2017. En prin­cipi, la relació no pre­te­nia ser seri­osa –tots dos, recorda Marí enri­o­lada, deien que esta­ven molt bé vivint sols–, però al cap d’un any es van casar. Pri­mer van viure a Dublín. Però per a aquesta orga­nit­za­dora d’esde­ve­ni­ments el pano­rama cul­tu­ral era deso­la­dor: “En dues set­ma­nes ja m’havia aca­bat tots els museus i l’únic que hi ha són els pubs.” Plo­rava cada dia. Amb la pare­lla, van viat­jar cap a Tel-Aviv. Allà hi havia una vida cul­tu­ral potent, però al com­pany l’ata­ba­lava la vida al car­rer. El viatge els ha dut a Bar­ce­lona, on fa poc més d’un any i mig que s’estan acli­ma­tant. Van arri­bar al gener, i al febrer començava el con­fi­na­ment domi­ci­li­ari. Marí Isye­mini conei­xia Bar­ce­lona d’un viatge el 2010. Per ella, és de les poques ciu­tats, com Mos­cou, Lon­dres, París i Nova York, on hi ha una vida cul­tu­ral intensa. Maria Rosa Baró Porta li pre­gunta per Berlín, que també ha visi­tat. Per Isye­mini, és cert que hi ha molta cul­tura a la capi­tal ale­ma­nya, però “massa con­tem­porània”; ella ha anat a veure ballet amb els pares des dels cinc anys. Lamenta que els preus del Liceu, per exem­ple, són pro­hi­bi­tius per a la majo­ria de per­so­nes. Al Mariinkski, recorda, es poden veure ballets per 60 euros, en con­tra­po­sició amb els 200 del Liceu actu­al­ment. També li sap greu que, a con­seqüència dels preus, molts cops els tea­tres estan mig buits. La voluntària Maria Rosa admet que li agra­da­ria anar al Liceu algun cop i seure en un lloc cen­trat. Perquè només hi ha pogut anar un cop a veure una òpera moderna (Porgy and Bess, 2014).

El com­pany de Marí està apre­nent, a hores d’ara, el rus. Té l’avan­tatge que té algu­nes for­mes sintàcti­ques simi­lars a l’ucraïnès que l’apro­pen al rus, però és una llen­gua difícil, admet Marí Isye­mini. Per cert, va començar a escol­tar català gràcies a la sèrie Merlí. Li interessa, perquè s’hi fa ser­vir un català col·loquial. Amb els com­panys del con­sorci, que­den abans i després de classe per prac­ti­car la con­versa. Per això ha gua­nyat fluïdesa. La Maria Rosa la feli­cita i l’anima –pun­tu­al­ment, l’ajuda a con­ver­tir una paraula de nom a adjec­tiu, per exem­ple.

Òmnium ha hagut de bus­car, a mar­xes forçades, acords amb tea­tres i fes­ti­vals per poder ampliar la car­tera d’acti­vi­tats. En prin­cipi, havien acor­dat algu­nes entra­des a través de la pla­ta­forma Apropa Cul­tura (que faci­lita l’accés a les arts en viu a per­so­nes en risc d’exclusió social). La cam­pa­nya s’ha hagut d’ampliar i diver­si­fi­car per arri­bar més enllà de Bar­ce­lona i els tea­tres que ope­ren amb els d’Apropa. I, com en el cas de dis­sabte pas­sat a l’Apolo amb el con­cert de les intèrprets de la Balkan Para­dise Orc­hes­tra, hi havia fins a sis pare­lles que van assis­tir al con­cert, gràcies a la ini­ci­a­tiva de l’enti­tat que més socis aplega a Cata­lu­nya, amb prop de 190.000, dis­tribuïts en 52 seus dels Països Cata­lans, i uns 14.800 volun­ta­ris.

L’enti­tat con­voca estu­di­ants de català amb neces­si­tat de con­ver­sar (que han començat cur­sos al Con­sorci de Nor­ma­lit­zació Lingüística) i volun­ta­ris amb ganes de conèixer nou­vin­guts. També hi inter­ve­nen els Volun­ta­ris per la Llen­gua. Com en el cas de l’acció deter­mi­nada de les pare­lles lingüísti­ques, Tàndem Cul­tu­ral neix de la neces­si­tat d’enfor­tir la presència del català en tots els sec­tors de la soci­e­tat. Des d’Òmnium, enti­tat que es defi­neix per tres grans ítems (llen­gua, cul­tura i país), s’entén que el fet migra­tori és estruc­tu­ral a Cata­lu­nya, i que el català és la millor eina de cohesió social.