Llibres

Crònica

Tura ‘Fletcher’ Soler, al pantà misteriós

“Com més cops vaig al pantà, com més dades tinc, menys entenc aquest cas”, va confessar Tura Soler

La peri­o­dista Tura Soler (Santa Pau, 1963) va començar a escriure a El Punt el 1986. El mateix any jo debu­tava a l’Avui. Fa més de deu anys que tots dos tre­ba­llem a El Punt Avui, però entre distàncies físiques, pandèmies i inèrcies vitals, no ens vam poder veure en per­sona fins ahir al ves­pre, durant la pre­sen­tació del seu relat periodístic, El pantà maleït (La Cam­pana en català i Península en cas­tellà), a la Casa del Lli­bre del pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona. Un espai que va que­dar petit, amb molts assis­tents a peu dret.

Tura Soler duia dos bons escu­ders, Xevi Xirgo, direc­tor d’El Punt Avui, i Jordi Grau, excom­pany del diari actu­al­ment pre­ju­bi­lat i que durant molts anys va ser cap d’ella. Una relació d’escri­das­sa­des en plena redacció i (nor­mal­ment) de fer les paus amb una cer­vesa en ple­gar.

Tura Soler és una peri­o­dista de la bona escola, opto per bona i no per vella perquè no tot el pas­sat és millor, en abso­lut. “Rigo­rosa, inci­siva, punyent. Fuig de les notes ofi­ci­als, que és el que toca, agafa el telèfon i con­sulta les molt bones fonts que té i aixeca el cul de la cadira i surt al car­rer. Una peri­o­dista que sovint resulta incòmoda, tot un elogi per a un peri­o­dista”, la va defi­nir Jordi Grau. En un sec­tor no gaire generós en els reco­nei­xe­ments, Soler va gua­nyar el 2020 el premi Josep Maria Panés i dues vega­des el Car­les Rahola de peri­o­disme, el 2013 i el 2019.

Fruit de totes aques­tes carac­terísti­ques pro­fes­si­o­nals, man­tin­gu­des i per­fec­ci­o­na­des al llarg dels anys, són les inves­ti­ga­ci­ons que va fer, que va redac­tar amb el seu estil per­so­nal i que va publi­car a les pàgines d’aquest diari, de casos, entre molts altres, com el segrest de Maria Àngels Feliu, la far­macèutica d’Olot; l’assassí del geriàtric, Joan Vila, també d’Olot, i, recent­ment, el cas de l’assas­si­nat, l’agost del 2017, d’una pare­lla de joves al pantà de Sus­queda, que con­ti­nua sense resol­dre’s i que incre­menta les incògni­tes per poc que es grati en el llot d’un entorn natu­ral tan bell com, pel que sem­bla, sinis­tre en deter­mi­nats moments. “Com més cops vaig al pantà, com més dades tinc, menys entenc aquest cas”, va con­fes­sar l’autora, que asse­gura que “el lli­bre no té a veure amb les notícies” que va publi­car al diari.

“No l’he lle­git, l’he devo­rat”, va afir­mar Xevi Xirgo. “Tot i saber el que passa i que el final no està tan­cat, t’hi engan­xes igual. És el lli­bre sobre l’assas­si­nat del Marc i la Paula, però també la història d’un paratge amb un sub­mon perillós.” “La Tura és com la Fletc­her: allà on va, hi troba un cadàver”, va iro­nit­zar Xirgo.

Tot i que Tura Soler ja havia apa­re­gut com a per­so­natge de ficció –fent d’ella, és a dir, de peri­o­dista de suc­ces­sos– en novel·les policíaques com ara Ginesta pels morts, del mala­gua­nyat Agustí Vehí; En el umbral de la muerte, d’Edu­ard Pas­cual; L’estra­nya des­a­pa­rició de Laura, de Josep Tor­rent, i Pla­gues i vol­cans, de Miquel Casas, la fama que fa que fins i tot la reco­ne­guin quan està caçant bolets li ha arri­bat després d’haver inter­vin­gut com a experta en alguns epi­so­dis de Crims, el true crime de Car­les Porta. Com sem­pre, el poder de la tele­visió con­ver­teix en irri­sori el de la lite­ra­tura.

Ella mateixa és un per­so­natge del seu lli­bre. “Un nar­ra­dor omnis­ci­ent em per­me­tia ficar-me al cap de qual­se­vol per­so­natge i, per això, i en part per ver­go­nya, parlo de mi en ter­cera per­sona, per aga­far distància”, va deta­llar Soler. “Aquest lli­bre ha estat pos­si­ble gràcies al fet que m’han dei­xat tre­ba­llar al meu aire; des d’El Punt Avui m’han donat tota la con­fiança”, va agrair.

Dilluns vinent, dia 22, a les 19 h, es pre­sen­tarà a l’Aula Magna de la Casa de Cul­tura de Girona (plaça de l’Hos­pi­tal, 6). El pantà maleït ha arri­bat a la segona edició en menys d’una set­mana. La lec­tura val la pena, tant com escol­tar Tura Soler en directe expli­cant anècdo­tes. No espe­reu deu anys com jo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia