Faules modernes

Històrica­ment, el món dels ani­mals antro­po­morfs s’havia adreçat, en l’uni­vers del còmic, l’ani­mació i els con­tes, al públic infan­til. El fet de donar caràcter adult a per­so­nat­ges amb cos humà i ros­tre ani­mal no havia estat prou explo­tat fins que el guio­nista Juan Díaz Cana­les (Madrid, 1972) i el dibui­xant Juanjo Guar­nido (Gra­nada, 1967) van crear fa 21 anys Black­sad, un còmic en clau de sèrie negra. “Només l’under­ground havia fet aquest trac­ta­ment d’éssers antro­pomòrfics amb visió adulta”, ens recorda Díaz Cana­les. I com a exem­ple en tenim un d’emblemàtic: el gat Fritz, de Robert Crumb.

A Black­sad, el pro­ta­go­nista, un felí amb tarannà de Sam Spade, no té res a veure amb les carac­te­rit­za­ci­ons de Mickey Mouse i Goofy com a detec­tius pri­vats, tot i que la pet­jada visual de Walt Dis­ney hi és ben pre­sent.

Després de la seva pre­sen­tació a França, Norma Edi­to­rial publica a l’Estat espa­nyol el setè àlbum de la sèrie: Todo cae, en què els autors fan un paral·lelisme entre una obra de Shakes­pe­are que es repre­senta en un parc a l’inici del còmic i el que passa a la his­to­ri­eta. Com és habi­tual en l’obra del geni de Strat­ford-upon-Avon, hi ha pas­si­ons, amors, traïcions, reven­ges i morts tràgiques. El mateix que a Todo cae, que és el setè de la sèrie i la pri­mera part d’una aven­tura que es publi­carà en dues tra­me­ses.

L’inves­ti­ga­dor pri­vat John Black­sad rep l’encàrrec de pro­te­gir un líder sin­di­cal del metro a qui ame­na­cen les for­ces cor­rup­tes, polítiques i empre­sa­ri­als, que volen con­tro­lar els des­plaçaments per la ciu­tat. En els seus tre­balls, Díaz Cana­les i Guar­nido com­bi­nen dife­rents nivells de lec­tura. Sota una estruc­tura de relat poli­cial podem tro­bar retalls soci­als, d’home­natge al còmic i a la cul­tura pop que han vis­cut els autors. Aquesta mul­ti­di­men­si­o­na­li­tat de l’obra és pot­ser el que fa que Black­sad hagi estat pre­mi­ada als prin­ci­pals fes­ti­vals del món com Angu­lema o Bar­ce­lona o hagi rebut als Estats Units dos Eis­ner, que uti­lit­zant el tòpic són els Oscar del còmic. Black­sad va ser un gran èxit inter­na­ci­o­nal des del pri­mer volum. Les raons de l’èxit pot­ser es basen en el que he men­ci­o­nat de com­bi­nació harmònica de con­cep­tes dife­rents. Dis­ney, War­ner, Tex Avery, Das­hi­ell Ham­met i fins i tot l’humor dels ger­mans Marx. Ells matei­xos no s’ho expli­quen, només argu­men­ten que des del pri­mer moment van fer ple­na­ment el que volien i els agra­dava, lliu­re­ment. I aquesta podria ser la con­nexió amb el públic.

Tot i que el pro­ta­go­nista és un felí, espècie que es con­si­dera àgil, con­tun­dent i inde­pen­dent, com ho és l’inves­ti­ga­dor, Díaz Cana­les i Guar­nido no sem­pre creen ani­mals amb els atri­buts carac­te­rològics que els humans els donen. Si bé hi ha obvi­e­tats, com ara que en aquest àlbum els talps siguin els que fora­den el túnel o que els rèptils siguin gent dels bai­xos fons, en altres oca­si­ons han tren­cat el tòpic, com quan fan d’un cavall un per­so­natge pèrfid. “Nosal­tres esta­blim diver­ses cate­go­ries. Si volem un per­so­natge gran i impo­nent, ens ve al cap un ele­fant, un goril·la o un hipopòtam, però també uti­lit­zem sim­bo­lis­mes com quan vam triar l’àguila de cap blanc per repre­sen­tar el pre­si­dent dels Estats Units”, diu Díaz Cana­les.

Tot i ser un títol espa­nyol, a França, que és on es pro­du­eix la sèrie, con­si­de­ren l’obra i els autors molt seus –de fet, Guar­nido viu des de fa anys a París–. Aquesta con­si­de­ració és gene­ral en relació amb molts autors cata­lans i espa­nyols que són con­trac­tats direc­ta­ment per les edi­to­ri­als fran­ce­ses, que tenen un mer­cat més gran que els per­met pagar molt millor els autors, i és ales­ho­res que les empre­ses de l’Estat com­pren a França a un preu infe­rior del que els hau­ria cos­tat pro­duir el còmic.